La veu serena d’Adam Zagajewski guanya el Princesa d’Astúries

BarcelonaEl poeta polonès Adam Zagajewski (Lvov, Ucraïna 1945) ha estat guardonat amb el premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2017. Zagajewski s'ha imposat a altres candidats que també optaven al guardó, com Joan Margarit, Juan Mayorga, Javier Marías i Emmanuel Carrère, entre altres.

Han calgut gairebé quatre dècades perquè el premi Princesa d’Astúries reconegués un escriptor en llengua polonesa. Zagajewski, autor de llibres de poemes com 'Terra del foc' (l’únic volum que n’ha aparegut en català: el va traduir Xavier Farré per a Quaderns Crema el 2004) i assajos com 'Dos ciudades' (Acantilado, 2006). Els 50.000 euros del guardó recompensen una obra que en paraules del jurat "mostra la vivència íntima del temps i confirma el sentit ètic de la literatura" i contribueix "de manera extraordinària i a àmbit internacional, al progrés i benestar social a través del cultiu i perfeccionament de la creació literària en tots els seus gèneres"

Zagajewski i la seva família van haver d’abandonar la seva ciutat natal després que aquesta passés a formar part d’Ucraïna a principis del 1946. La veu poètica de l’autor va créixer entre Gliwice i Cracòvia, on va formar part del moviment Nowa Fala (Nova Onada) i, a partir de 1968, es va significar “contra la falsificació de la realitat i l’apropiació del llenguatge per part de la ideologia i propaganda comunista”. Amb motiu de la publicació de 'Solidaridad y soledad' el 2010, l’escriptor recordava la migració a París el 1982, quan només havia publicat dos primers llibres de poemes, 'Komunikat' ('Declaració', 1972) i 'Sklepy miesne' ('Carnissers', 1975): “En un país estranger hi trobes una llibertat difícil d’assolir des del teu propi país”. Va ser a la capital francesa que els versos compromesos i polítics van donar pas a la serenitat, transparència i introspecció de la seva obra madura: el 1985 va arribar 'Jechac do Lwowa' ('Anar a Lvov') i nou anys després 'Terra del foc'. “L’arrel de la poesia moderna polonesa és l’experiència del mal extrem que va patir el país durant la Segona Guerra Mundial –explica l’autor–. Alguns dels representants d’aquesta poesia són Czeslaw Milosz, Zbigniew Herbert i Wislawa Szymborska. A mesura que han anat passant els anys, l’eco de la confrontació amb el mal es va afeblint, en els versos: la tasca principal de la meva generació és reaprendre a viure sense oblidar els desastres de la guerra”. El 2002 va tornar a Cracòvia, ciutat on ha viscut des de llavors, tot i que passa temporades a Chicago, on ensenya escriptura creativa a la universitat. “Una de les virtuts de dedicar-me a escriure poemes és que mai no he arribat a dominar la forma –assegura–. És una activitat intrigant. A mi m’arriba en moments de silenci”. Zagajewski explicava l'any passat en una entrevista a l'ARA que concep els poetes com "una maquinària humana sensible", i que en qualsevol poema "poden ressonar les veus de la tragèdia".

Entre els últims llibres que Acantilado ha publicat de l’autor hi ha 'Deseo' (2005), 'Antenas' (2007) i 'La mano invisible' (2012). Enguany ha aparegut també el petit assaig 'Releer a Rilke', un dels poetes de referència de l’autor. Darrerament ha guanyat premis com el Heinrich Mann (2015), el Griffin Poetry Prize del Canadà (2016) i el de la Universitat de Tubinga (2016). També ha rebut la Legió d’Honor francesa (2016).

“Des de la primera experiència de desarrelament, Zagajewski té marcada l’enyorança, un dolor per la pèrdua que està lligada paradoxalment a la celebració”, va escriure el traductor Xavier Farré el 2015 amb motiu de la visita del poeta al cicle 'Dilluns de poesia' de l’Arts Santa Mònica. El llibret que acompanyava l’acte contenia la versió catalana de diversos poemes. En un d’ells, Zagajewski escriu:“Has de cantar el món mutilat. / Miraves els iots i els vaixells luxosos, / un d’ells tenia un llarg viatge per endavant, / als altres tan sols els esperava una buidor salada”.

L'editorial Acantilado ha publicat nombroses obres de Zagajewski en els últims anys. Quan va morir el fundador, Jaume Vallcorba, l'autor li va dedicar un poema.