Addictes al negacionisme

Dilluns al matí, el magazín matinal d’Antena 3 obria amb la manifestació a Madrid de diumenge on els anomenats negacionistes protestaven contra les mesures del govern pel covid i denunciaven tota mena de conspiracions. Hi havia un poti-poti variat de pancartes alertant sobre el 5G, carregant contra les mascaretes i denunciant les vacunes. Lorena García, la presentadora de l’estiu, i els seus tertulians, criticaven els manifestants i expressaven la seva preocupació per l’expansió d’aquestes teories i, sobretot, pel focus d’infecció que suposava aquella multitud de persones sense mascaretes ni distància física.

Tot i que el dia abans els informatius ja van tractar la notícia, el programa semblava molt interessat en aprofundir en els arguments i, sobretot, en les imatges.

I és que en tota crisi les televisions privades necessiten la seva estona d’esbarjo. Els negacionistes són el nou entreteniment mediàtic per accentuar el desastre. Tot i ser menystinguts i tractats com espècimens estranys, els van cedint protagonisme. És l’efecte Donald Trump. L’empresari nord-americà era vist com un personatge esperpèntic que deia disbarats. L’espectacle que oferia li va garantir minuts de televisió i protagonisme en tots els informatius, magazins i debats. Les televisions li van fer, gratuïtament, part de la campanya. Amb els negacionistes comença a passar el mateix. Fins i tot són notícia perquè increpen els periodistes que cobreixen les seves manifestacions.

Diumenge, a l’informatiu de Matías Prats del cap de setmana, a Antena 3 es plantejaven per què hi havia persones que creien en determinades teories conspiratòries i informacions inversemblants, i a continuació les reproduïen i contribuïen a la seva popularització. I és que donar cobertura als negacionistes també és útil per augmentar el desconcert que busquen aquests programes estimulant la inseguretat, la preocupació i la por de l’espectador.

Negar la pandèmia ja forma part del xou mediàtic del covid. De moment són les imatges de persones adotzenades en una manifestació, però de mica en mica aniran trobant portaveus que serviran de ganxo en algunes tertúlies i magazins per generar debat i espectacle. Que determinats famosos se sumin a les teories i els mitjans recullin les seves declaracions, com és el cas de Miguel Bosé, encara ho fa tot més fàcil. Va passar el mateix amb els moviments d’extrema dreta i els defensors de Franco. De fet, els negacionistes estan sent útils per polititzar encara més el debat sobre el coronavirus, que és un altre dels interessos de les televisions privades. Tot i que ara els mitjans encara els menyspreen, veurem quan triguen a asseure’ls a les cadires dels seus platós.