FINANCES PÚBLIQUES

L’administració ajusta els contractes per poder seguir adjudicant a dit

Govern i ajuntaments els rebaixen 3.000 euros per adaptar-los al nou límit i no fer concurs públic

L’administració ajusta els contractes per poder seguir adjudicant a dit
i Albert Llimós
29/09/2019
3 min

BarcelonaFeta la llei, feta la trampa. El 9 de març del 2018 va entrar en vigor la llei 9/2017 de contractes del sector públic, que fixava un límit econòmic més baix per a les adjudicacions que l’administració feia directament, sense necessitat de fer una licitació. Els contractes menors en el cas de serveis i subministraments passaven d’un llindar de 18.000 euros a un de 15.000, i en el cas de les obres també es rebaixava la quantitat de 50.000 a 40.000 euros. La reducció dels límits econòmics va comportar també un canvi de pautes a l’hora de contractar per part de totes les administracions catalanes, des d’ajuntaments fins a Generalitat. Però per evitar tràmits i poder seguir adjudicant a dit, l’administració va rebaixar preus, i contractes que abans se signaven just per sota dels 18.000 euros ara es fan per 3.000 euros menys. ¿Un petit estalvi o senyal que abans els preus estaven inflats?

En l’any i mig anterior al dia que van entrar en vigor els nous topalls, és a dir, entre el 9 de setembre del 2016 i el 8 de març del 2018, les diferents administracions catalanes van adjudicar directament, sense necessitat d’obrir un procediment de licitació, 1.606 contractes de serveis i subministraments. Aquesta dada inclou únicament els que es van adjudicar just per sota del límit, entre 17.900 i 17.999,99 euros. En el cas de les obres menors, van ser 76 les que es van adjudicar just per sota del topall establert, és a dir, entre 49.900 i 49.999,99 euros.

En canvi, durant l’any i mig posterior al canvi de normativa, els contractes just per sota dels nous límits fixats van reduir-se dràsticament. Així, des del 9 de març del 2018, només s’han adjudicat a través d’una licitació 25 contractes de serveis i subministraments entre 17.900 i 17.999,99 euros. Dit d’una altra manera, el nombre de contractes d’aquestes quantitats es va reduir en més de 1.550. I en el cas de les obres, durant aquest any i mig només s’ha fet una licitació en aquell marge de preus que, a més, va quedar deserta i no es va acabar adjudicant. Les altres tres obres per aquestes quantitats es van mantenir com a contractes d’obra menor, ja que els procediments s’havien iniciat abans de la nova llei.

El que va pujar, en canvi, van ser els contractes menors just per sota dels nous llindars fixats. Se’n van concedir 1.015 de serveis i subministraments d’entre 14.900 i 14.999,99 euros, mentre que abans de l’aplicació de la nova normativa només eren 186, menys d’un 20%. En el cas de les obres, en el tram immediatament inferior als 40.000 euros es va passar de 8 a 91.

Evitar tràmits

El professor de dret administratiu de la Universitat de Barcelona Joan Pere Camino té clar que es tracta “bàsicament” d’una rebaixa per “agilitzar” els processos i “evitar els tràmits” que comporta un procediment de licitació, en el qual s’han de presentar un mínim de tres proveïdors. Camino remarca que el que sí que està prohibit és “fraccionar” les adjudicacions: un sol proveïdor no pot sumar més de 15.000 euros -40.000 en les obres- en contractes menors amb la mateixa administració durant un any ni tampoc dividir un contracte en diferents parts per així poder-se saltar els límits.

Des del Col·lectiu Ronda també es considera que els contractes menors “són un instrument útil i necessari per preservar una gestió eficaç”, però puntualitzen que aquests procediments haurien de ser una “anomalia” reservada a la “categoria d’excepció”. “No resulta acceptable que un projecte es tramiti com a contractació menor pel mer fet que el cost se situï per sota dels llindars màxims previstos normativament”, denuncien des del col·lectiu, alhora que ressalten que els contractes menors dificulten un control exhaustiu de les finances públiques: “La ingent quantitat d’operacions i projectes tramitats amb aquest format fa gairebé impossible que la fiscalització de les operacions sigui tan rigorosa com caldria”.

LES CLAUS

1. Què són els contractes menors?

Es poden adjudicar de manera directa a qualsevol empresari amb capacitat d’obrar i que disposi de l’habilitació professional necessària. L’administració ha de fer públics l’objecte del contracte, la seva durada, l’import total de l’adjudicació i la identitat de l’adjudicatari, a més d’incloure un informe que motivi la necessitat de fer elcontracte.

2. Quant es pot arribar a pagar sense haver de fer un concurs públic?

Els contractes menors van rebaixar els seus topalls el 9 de març del 2018: ara són de 15.000 euros en el cas de contractes de serveis i subministraments i de 40.000 per a les obres. Abans de l’entrada en vigor de la nova llei, els topalls econòmics eren de 18.000 i 50.000 euros, respectivament.

3. Quines limitacions tenen els contractes menors actualment?

La llei prohibeix que l’administració fragmenti els contractes per saltar-se les limitacions econòmiques, ni que un mateix proveïdor pugui tenir durant un mateix any diferents contractes menors amb una mateixa administració que sumats superin el límit establert a lallei.

4. ¿Totes les adjudicacions que fa l’administració s’han de publicitar?

La llei obliga que les administracions publiquin trimestralment els contractes menors que adjudiquen. Només els contractes inferiors a 5.000 euros no s’han de justificar, sempre que el sistema de pagament utilitzat sigui el de bestreta de caixa fixa.

5. Com pot un ciutadà accedir a tots els contractes que signa el seu ajuntament?

En els últims anys, Catalunya ha enfortit els mecanismes de transparència de les diferents administracions, i els contractes que signen amb els seus proveïdors es poden consultar a través del portal de contractació pública.

stats