Adolescents que no ho semblen

Les plataformes de streaming s’estan carregant de produccions nadalenques. Si teniu un adolescent a prop és possible que ja us hagi parlat de la comedieta romàntica de la temporada: Dash & Lily de Netflix. És la típica història d’amor en un Nova York idíl·lic, de Pares Noels i llumetes de Nadal, on tota la sèrie està calculada al mil·límetre. Una peça que s’ajusta escrupolosament al gènere. La Lily és una apassionada de les festes de Nadal que, per primera vegada a la seva vida, té la família lluny. Com que no ha tingut mai parella decideix buscar-la a través d’un joc amb certes ínfules intel·lectuals. Amaga una llibreta vermella a la prestatgeria de l’obra de J.D. Salinger de la gegantina llibreria Strand de Manhattan. A les pàgines interiors planteja unes pistes perquè hi participi algú que s’ajusti als seus mateixos interessos. I qui trobarà la llibreta? En Dash, un altre adolescent misantrop que odia el Nadal. Entre ells dos naixerà una connexió gràcies a una gimcana per tota la ciutat sense que s'arribin a conèixer personalment. Els reptes amb què es desafiaran l’un a l’altre a través de les pàgines de la llibreta faran que els dos personatges evolucionin fins al moment que la trobada serà inevitable. Dash eixamplarà l’univers de Lily i ella l’ajudarà a tenir un caràcter més afable.

La trama romàntica flirteja amb la síndrome de la Ventafocs, fins i tot de manera explícita. Tot i criticar el complex de príncep que salva la noia de la seva infelicitat, la mateixa sèrie reitera aquest estereotip i alguns altres de força molestos que semblen impossibles d’eliminar. Des de l’òptica adulta és inevitable contemplar amb certa condescendència aquesta mena de melodrama de nens rics en un context naïf refotudament perfecte. La sèrie té en compte no només una subtil reivindicació feminista sinó l’equilibri inclusiu: diversitat racial, sexual i de gènere en els personatges. Dash & Lily presenta l’ecosistema televisiu perfecte perquè funcioni en els adolescents d’avui dia, amb un guió àgil, una realització moderna i de qualitat que sap mostrar els paral·lelismes existencials dels dos protagonistes. També transmet hàbilment l’esperit del bon rotllo emocional. Té tot allò que s’espera d’una feel-good movie, inclosos els personatges secundaris que fan créixer la vida al voltant de la parella protagonista. Ninots de neu, rens il·luminats, so de cascavells, nadales de fons i una ciutat de Nova York que fa venir ganes d’agafar un avió immediatament.

Ara bé, hi ha un fet preocupant: els protagonistes representa que tenen disset anys però tenen una aparença i un comportament propis dels vint-i-cinc. Passa aquí i en moltes altres pel·lícules i sèries per a adolescents. És pertorbador com aquest tipus de ficció manipula la percepció d’aquesta generació venent-los un relat vital inadequat que els obliga a voler créixer massa de pressa i en una direcció equivocada.