Primera victòria per als afectats per les hipoteques IRPH: l'advocat de la UE diu que es poden anul·lar per abusives

Brussel·lesS'obre la porta a un nou revés del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra els abusos hipotecaris a Espanya. L'advocat general de la UE, Maciej Szpunar, ha conclòs aquest dimarts que l'índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH), que es va popularitzar en els contractes hipotecaris espanyols entre el 2003 i el 2005, pot ser considerada abusiva i no prou transparent. Contradiu d'aquesta manera la sentència del Tribunal Suprem del 2017 i fa el primer pas cap a un nou revés al sector hipotecari espanyol si, com passa en la majoria de casos, la sentència definitiva del TJUE sobre aquest cas va en la mateixa línia que les conclusions de l'advocat Szpunar, que admet que el mètode de càlcul d'aquest índex és "complex i poc transparent".

És una primera victòria per als afectats però no la definitiva. D'entrada, l'advocat general de la UE deixa en mans dels tribunals espanyols determinar si en cada cas, la vinculació d'un contracte hipotecari a l'IRPH es va fer de manera abusiva. En segon lloc, cal recalcar que les conclusions de l'advocat no són definitives sinó orientatives per als magistrats que hauran de dictar la sentència definitiva a principis del 2020. El que sí que considera l'advocat general és que les clàusules amb IRPH queden emmarcades dins la directiva europea que regula les clàusules abusives, un extrem que el Tribunal Suprem va descartar el 2017. Per tant, que els tribunals, depenent de com es redactés la clàusula i se signés el contracte, poden determinar que es va aplicar de manera abusiva i poden anul·lar-la. Remarca que un professional ha de donar prou informació al client quan fixa una clàusula al contracte lligada a un tipus d'interès que té com a valor de referència l'IRPH, que té una fórmula matemàtica complexa i poc transparent per al consumidor mitjà.

La clau és, doncs, el nivell d'informació del client respecte a l'aplicació d'una clàusula com aquesta, que és el que l'advocat general creu que ha de quedar en mans dels jutges. Considera que la informació ha de ser suficient perquè el consumidor pugui prendre una decisió prudent i amb ple coneixement de causa sobre el mètode de càlcul del tipus d'interès aplicable al contracte. Creu que els clients no només han de saber com es calcula, sinó també la normativa que el regula i l'evolució en el passat de l'índex en concret. I, de fet, en el cas particular del tribunal de Barcelona que va portar aquesta qüestió al TJUE, considera que Bankia (l'entitat demandada) sí que va complir la directiva i va ser prou transparent en l'aplicació de la clàusula amb IRPH. Aquí és on per exemple, s'ha aferrat l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) per fer un comunicat en què ressalta que la justícia pot acabar concloent que la clàusula va ser aplicada correctament.

Què és l'IRPH?

L'IRPH és un índex alternatiu per al càlculs dels préstecs hipotecaris que es va fer servir com a alternativa a l'Euríbor i que, segons dades del Banc d'Espanya, afecta unes 760.000 hipoteques de tot l'estat espanyol. Els consumidors, a través d'organitzacions com l'Associació d’Usuaris Financers (Asufin), van portar els bancs als tribunals arran de l'aplicació d'aquest índex en les clàusules hipotecàries perquè el consideraven abusiu, i hi ha més de 150 litigis a Espanya sobre aquesta qüestió. El cas va arribar a la justícia europea després que un jutjat de Barcelona elevés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE sobre la transparència de l'índex.

Aquest índex existeix des del 1990 però la seva comercialització es va popularitzar entre el 2003 i el 2005, en plena escalada del sector immobiliari prèvia a l'esclat de la bombolla. El calcula el Banc d'Espanya amb una mitjana aritmètica entre tipus d'interès de diferents préstecs. Les demandes van començar a arribar quan va esclatar la bombolla immobiliària, l'Euríbor (vinculat als tipus d'interès dels préstecs entre bancs) va començar a baixar i l'IRPH va quedar més o menys estable al voltant d'un 2%. Així, tenir la hipoteca referenciada a l'IRPH sortia més car (fins a uns 200 euros) que tenir-la referenciada a l'Euríbor. Un dels arguments de l'advocat general de la UE és justament que el fet que sigui un "índex oficial" no el deixa exempt d'haver de complir la directiva i ser sotmès a control judicial.

Les hipoteques es comercialitzaven lligades a l'IRPH amb l'argument que és més estable que l'Euríbor, però les organitzacions de consumidors com ara Adicae consideren que l'índex és "enganyós" i de "difícil comprensió per als clients". De fet, durant el procés judicial la Comissió Europea es va posar del costat dels clients i va defensar que no es va aplicar de manera transparent. En el cas concret de la qüestió prejudicial presentada al TJUE, l'advocat general considera que Bankia (l'entitat del cas) tenia la facultat de definir el tipus d'interès variable de qualsevol altra manera que resultés clara i concreta, fent servir per exemple l'Euríbor.

Un revés per al Tribunal Suprem

Les conclusions de l'advocat general del TJUE són un pas previ a qualsevol sentència del tribunal, i en la majoria dels casos són assumides pels magistrats. Cal recordar, amb tot, que en el cas de les clàusules terra l'advocat general del TJUE les va avalar en un inici (com també havia fet el Tribunal Suprem) i, després, el TJUE les va decretar abusives. En el cas de l'IRPH, la sentència definitiva s'espera a principis del 2020 i, si ratifica l'opinió de l'advocat, pot posar de nou en evidència els abusos del sector financer en el mercat de les hipoteques a Espanya, com ja ha passat amb les clàusules terra, les hipoteques multidivisa i els interessos de demora. A més, en aquest cas, també suposaria un revés per al Tribunal Suprem, que el 2017 va considerar que l'aplicació de l'IRPH no havia de ser sotmesa al control judicial perquè en ser un índex oficial no havia de ser emmarcat dins la directiva europea que regula les clàusules abusives.

Una factura milionària per als bancs

Si la sentència es materialitza en aquesta línia suposarà també un nou problema per a un sector financer que està en un context de baixa rendibilitat, sense perspectives que els tipus comencin a recuperar-se a curt termini. Segons els càlculs de Goldman Sachs, la factura del retorn dels diners guanyats amb aquestes clàusules oscil·laria entre els 7.000 i els 44.000 milions d'euros, depenent de si es fan tornar tots els interessos des de la firma de la hipoteca o si es recalculen segons un altre índex com l'Euríbor.

L'agència de qualificació DRBS, en canvi, calcula que els bancs espanyols han concedit hipoteques vinculades a aquest índex des del 1999 per valor de 108.000 milions d'euros, encara que actualment n'hi ha moltes menys. Segons els càlculs d'aquesta agència, la factura podria elevar-se fins a uns 23.000 milions d'euros depenent també de l'índex que es fes servir per substituir l'IRPH. Si es canvia per l'Euríbor, DRBS calcula unes pèrdues d'uns 20.000 milions d'euros, però si es fan tornar tots els diners podria ascendir a uns 45.400 milions d'euros. Malgrat que no hi ha xifres exactes, Goldman Sachs apunta que les dues entitats que més van comercialitzar hipoteques vinculades a aquest índex van ser CaixaBank i el Banc Sabadell.

La forquilla és àmplia però l'impacte és considerable en tot cas, i més tenint en compte que, per exemple, per a la comercialització abusiva de clàusules terra els bancs van haver de retornar fins a 2.200 milions d'euros fins al gener passat. Per això el Banc d'Espanya ja va emetre un informe en què demanava a les entitats financeres que es preparessin i prenguessin les mesures pertinents en cas de sentència contrària als seus interessos.

Lectura optimista del sector bancari

Les reaccions a les conclusions de Szpunar no s'han fet esperar. El sector bancari ha optat per fer-ne una lectura positiva i interpreta que en l'escrit de l'advocat general de la UE "no existeix abús i, per tant, l'IRPH no és nul". D'aquesta manera, el sector considera que es tanca la idea que els contractes puguin ser declarats nuls i que ara serà cada tribunal espanyol el que decideixi si el client va rebre prou informació a l'hora de signar el préstec hipotecari.

Pel que fa a l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), l'entitat ha aplaudit la postura de Szpunar, mentre que el secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo, ha considerat "preocupant" que hi hagi sentències amb impacte global i ha afirmat que s'haurien de "dirimir casos concrets".