3/8: Ombres de rei

S'està instal·lant un balanç del regnat de Joan Carles I com d’un temps de llums i ombres. Les llums serien refulgents i polítiques i les ombres petites misèries humanes, entremaliadures de sexe i de diners, que no estan bé però que no tenen més importància i no tindran transcendència penal. Les llums, en canvi, tenen dimensió històrica: haver dut i defensat la democràcia a Espanya, com una decisió personal presa a contracorrent. En aquest marc, la temptació és discutir i parar l’atenció sobre les ombres, donant per indiscutibles les llums. Però el punt feble del regnat de Joan Carles I són precisament les teòriques llums. En el context internacional dels setanta, després dels canvis de Portugal i Grècia, davant de la necessitat econòmica i política d’integrar-se al projecte europeu, era inevitable a Espanya un procés democratitzador. I la monarquia com a institució i Joan Carles I com a rei, posats allà per Franco, no van ser el motor d’aquest procés, sinó el seu fre parcial: allò que permetia que la democratització no arribés a tots els àmbits de la vida pública. La monarquia no va portar la democràcia sinó que va consagrar els seus límits. I les suposades llums i ombres del regnat són de fet la mateixa cosa. A la banda de les ombres.