Gota freda al País Valencià i Múrcia: un diluvi extraordinari amb massa precedents recents
MeteoròlegEls últims dies, el sud-est de la Península ha viscut uns aiguats extraordinaris, tot i que no del tot insòlits. Segons dades de l’associació valenciana AVAMET, a la Vall d’Ebo, a la Marina Alta, s’hi han acumulat 524 l/m( 2) en només dos dies, una dada que s’entén millor si se sap que a Tortosa hi plouen de mitjana uns 500 l/m( 2) al cap de l’any i a Barcelona al voltant de 600. La pluja d’un any en només dos dies.
Segons dades de l’AEMET, Beniarrés va acumular 452,5 l/m(2) ; Oriola, 425, i Ontinyent, 339. Els ruixats més intensos, però, es van produir la matinada de divendres a la Regió de Múrcia: a San Javier hi van caure 87 l/m( 2) en només 30 minuts i 206 en tres hores. Un diluvi brutal però que no és inèdit. Segons l’AEMET, els aiguats de l’octubre de l’any passat al Maestrat van descarregar encara amb més violència. En aquell cas, a Vinaròs van caure 103 l/m(2) en mitja hora i 235 en 3 hores. Tampoc és l’aiguat més fort en quatre hores, ja que el superen dos aiguats de l’octubre passat: el de Sant Llorenç des Cardassar i el de Alpandeire, a Màlaga.
A Barcelona també hi ha un precedent recent d’un aiguat gairebé tan intens però més curt: el 6 de setembre de l’any passat van caure 77 l/m( 2) en mitja hora al Raval de Barcelona. I una mica més enrere, el 12 d’octubre del 2016, a Cabrils van caure 85 l/m(2) en 30 minuts. Aquest és el rècord del Meteocat.
L’emergència climàtica, la causa
Crida poderosament l’atenció que tots aquests aiguats -amb una intensitat rècord i torrencial- s’hagin produït en els últims tres anys, i aquí és on entra l’emergència climàtica: l’escalfament global i un Mediterrani cada cop més calent augmenten el “combustible” que solen tenir aquests xàfecs forts de tardor al Mediterrani. Això sembla estar-se manifestant els últims anys.
Dissabte, amb el pas de les hores, el temps millorarà. La gota freda en altura, la principal responsable d’aquesta situació d’inundacions, serà absorbida per la circulació general atmosfèrica. Els dies vinents el temps encara serà variable i insegur, però ja no hi haurà possibilitat d’aiguats com els d’aquests últims dies.
Però, quin fenomen atmosfèric hi ha al darrere d’aquests aiguats? El community manager de Vueling piulava dimarts que l’operatiu de la companyia s’estava veient afectat per la “tempesta DANA”, confós pel ball de termes d’aquests dies. DANA no és el nom de cap tempesta ni cap borrasca en concret, sinó simplement un acrònim que vol dir depressió aïllada en nivells alts. Es tracta d’una situació atmosfèrica per la qual, en altura, una bossa d’aire fred es despenja del corrent habitual d’oest a est que hi ha a les latituds mitjanes i comença a seguir una trajectòria erràtica per latituds més baixes. Si això va unit a un corrent de vents humits a les capes més baixes de l’atmosfera i a una situació de mar calent com la dels mesos de finals d’estiu, els aiguats estan assegurats i poden ser extraordinaris com els d’aquests dies. DANA i gota freda són dues maneres de dir la mateixa cosa, la segona més clàssica.
Es tracta d’un fenomen que només s’observa en els mapes en altura. En canvi, en els tradicionals mapes isobàrics que veiem sovint a la televisió, no s’hi dibuixa cap pertorbació ni cap baixada de pressió. És una situació que trenca, doncs, el raonament bàsic segons el qual quan la pressió atmosfèrica és alta el temps és estable i quan és baixa fa mal temps. No sempre és així. Al Mediterrani ho sabem bé.