Aixecar-se de la lona
El combat polític era desigual en forces, però les dues parts n’han sortit perjudicades i encara intenten aixecar-se de la lona. El lideratge de l’independentisme és a la presó o a l’exili i Rajoy, tot i que controlava els mecanismes de poder de l’Estat, està jubilat. La societat catalana es recupera progressivament i observa els relleus interns i externs, perquè el sistema polític espanyol tampoc no ha sortit indemne de l’enfrontament amb l’independentisme. La incapacitat de fer política del govern espanyol ha quedat en evidència amb l’aplicació de l’article 155 i la feblesa dels seus fonaments democràtics. I el seu flanc internacional ha quedat debilitat amb la construcció judicial d’una causa grollerament política.
L’inici d’una nova etapa no està resultant fàcil per a cap de les dues parts. Rebaixar la tensió demana gestos polítics que demostrin que és possible construir una confiança mútua, dinamitada molt abans de la sentència de l’Estatut del 2010. Encara és una incògnita saber si Pedro Sánchez tindrà el coratge de fer política i obrir una negociació seriosa sobre la qüestió més important que té damunt de la taula: l’arquitectura institucional d’Espanya. Per evitar que es mogui, Albert Rivera, Inés Arrimadas i els seus ideòlegs de la confrontació cívica s’esforcen a treure el cap en una competició ridícula que consisteix a treure llaços i convocar manifestacions fallides i que busca bastir el relat enverinat i irresponsable d’un país irrespirable. La pressió de la reacció amenaça els socialistes, que poden perdre l’oportunitat d’aprofitar la competició entre PP i Cs per fer-se seu el sector més ampli de l’unitarisme.
L’estratègia de la presó
El curs que comença, si és que ha acabat en algun moment, augura tempesta. Té un calendari que afavorirà la tensió i la mobilització ciutadana a Catalunya malgrat les amenaces de 155 i les advertències de Miquel Iceta sobre el perill que “l’ambient d’hostilitat condicioni el judici”.
El despropòsit dels càrrecs contra els presos polítics marcarà la tardor, i l’estratègia per fer-hi front des del sobiranisme comença a perfilar-se amb un paper important des de la presó. El president Torra ha deixat clar en els seus primers mesos de mandat que la seva prioritat és a la presó i l’exili. Després de les reunions de l’estiu a Lledoners i a Waterloo, el president dibuixarà aquesta setmana quina és la seva visió del moment. Previsiblement sense centrar-se en la imprescindible acció de govern, que sembla en suspens. Torra ha dit que no acceptarà la sentència, però no ha concretat quines conseqüències tindrà això. La seva posició s’alinea amb els presos i la seva desconfiança en un judici just, fonamentada sobradament en la manera com s’han instruït les seves causes. Asseguren que “l’únic just és l’absolució” i l’objectiu és generar un estat d’opinió que permeti denunciar la feblesa democràtica espanyola i sumi complicitats a la bandera de la regeneració democràtica. Fer una crida a la defensa de la democràcia que interpel·li qualsevol ciutadà més enllà de la seva orientació de vot concreta.
El president del Parlament, Roger Torrent, ho defineix, en una entrevista a l’ARA, com recuperar l’esperit del 3 d’octubre, quan a l’independentisme s’hi va sumar una majoria cívica contrària a la violència i partidària d’una democràcia sòlida i d’un referèndum en pau i vinculant. Es tracta de “desmuntar aquesta farsa judicial” amb les majories més àmplies possibles.
I a la llarga?
El president del Parlament parla d’una legislatura llarga que es mantindrà a l’expectativa de “com es van concretant aquestes idees i com s’estableixen consensos i la unitat d’acció per afrontar els mesos que venen”. També ho fa Josep Rull en una entrevista des de la presó que publicarem demà, però admet que “el que passi dependrà del clima que hàgim estat capaços de crear”.
El curs polític comença amb la conferència del president, l’11 de setembre, continuarà amb el primer aniversari de l’1-O i els fets de l’octubre i, previsiblement, amb l’inici del judici amb trasllat a Madrid. Seran mesos de noves mobilitzacions durant els quals la governació de Catalunya no hauria de quedar en suspens si es vol un país millor i consolidar i ampliar el sobiranisme com la millor opció política per al progrés del país i dels seus ciutadans. Recuperat el govern després de la suspensió del 155, no només cal protegir-lo de noves amenaces sinó també exercir-lo en benefici del progrés del país.