I tot això qui ho paga?
El Congrés està d’acord que totes les autopistes siguin de gestió pública. Tot i que no se’n pugui dir consens (Ciutadans es va abstenir), és un resultat aclaparador. I sorprenent, especialment en el cas del PP. Per què s’enfada el govern del PP quan una empresa estrangera vol comprar la concessionària Abertis, si el mateix PP planteja acabar amb el negoci d’Abertis a Espanya?
La gestió pública de les autopistes pot ser perfectament lògica, especialment quan es tracta de vies ja construïdes i que només s’han de mantenir. Però el debat del Congrés obvia com ha de ser aquesta gestió. Fonamentalment: ¿hi ha d’haver peatges o no? Com que això obliga a posicionar-se i a dir veritats incòmodes, els partits van preferir no tocar el tema.
Fins ara a Espanya només es parla de treure peatges, ningú defensa el contrari. I això obliga a fer-se dues preguntes. La primera: ¿té sentit que les grans vies de pas (per on circula mig Europa, com l’AP-7) les paguin només els contribuents locals? I la segona: amb el sistema de pensions ja en crisi i amb una pujada de tipus a la cantonada que pressionarà molt les finances de l’Estat, ¿tot això de les autopistes qui ho pagarà?
