I a tot això, el rei actual què hi diu?

BarcelonaA mesura que es va retirant la catifa reial i en va emergint la brutícia, els titulars van guanyant en pintoresquisme. Quan he llegit, a El Confidencial, ʺL'escàndol creix a Sarsuela: l’euga de Victòria Federica s’investiga per blanqueigʺ el primer que he pensat és que no calia insultar. Però no: resulta que l’euga no és epítet sinó cavall verdader i que, com quan l’exèrcit arresta una piscina perquè un militar s’hi ha enfonsat, està al centre d’una trama per regularitzar aquests diners d’origen poc confessable tan habituals ja en les finances de Joan Carles i el seu cercle.

Cap mitjà del carril central, però, dirigeix a Felip VI la pregunta del milió: ¿va mirar a l’altra banda mentre el pare regent movia tots aquells diners? Si ho consentia, n’és còmplice. Si no n’estava al cas, incompetent. Mariano Rajoy, Artur Mas o Felipe González s’han enfrontat al mateix qüestionament mediàtic, quan la corrupció ha afectat els seus partits. En canvi, al rei Felip no se’l posa en dubte encara que es descobreixi que un empresari mexicà ha estat pagant la manutenció de l’euga que munta la seva neboda, sense declarar aquests ingressos a l’Agència Tributària. És el nou pacte constitucional. Fet també a porta tancada, esclar.

Kamala Harris

M’escriu la lectora Marta Simó per fer-me notar com els mitjans descrivim sovint la vicepresidenta electa Kamala Harris com a ʺfilla d’immigrantsʺ. Segons em comenta, i comparteixo, és una etiqueta simplificadora. Perquè els seus pares no són dos espaldas mojadas ni van arribar amb un vaixell precari a Ellis Island, com el terme pot suggerir. Són una científica i un professor universitari que es van conèixer en una festa de l’exclusiva Universitat de Berkeley. Quan mirem el món des de categories massa rígides, es produeixen distorsions com aquesta.