Al toro el que li agrada és que li clavin una espasa
BarcelonaL'expert taurí d''El País', Antonio Lorca, ha agafat –amb perdó– un bon atac de banyes amb la pel·lícula 'Ferdinand'. El film adapta la història de Munro Leaf escrita el 1936 i explica com un toro refusa batre's amb el torero i prefereix la vida bucòlica. Escriu el col·laborador del diari: "Ferdinand rebutja el seu destí de toro brau, com si la gallina pogués renunciar a pondre, el gos a caminar amb quatre potes o el lleó a perseguir i devorar el nyu. El missatge de la pel·lícula és profundament antinatural". Creure que el toro té una predisposició natural a perseguir persones amb atuells cenyits de qüestionable estètica, a veure si li claven una espasa és, certament, una creença agosarada. Deu pensar també que hi ha gossos Chihuahues, Bobtails, dòberman o chow-chow per simple acció de la natura i no per una feina meticulosa d'acció humana, precisament contrària a la naturalesa. Cada cop és més clar que un barem per avaluar si una societat és avançada o atàvica és examinar com tracta els animals. Però el taurí no accepta que un film faci proselitisme de la no-tortura animal i, per tant, agita el fals argument de la naturalitat. "Ferdinand no vol ser un toro; no és un toro; renuncia a la seva naturalesa animal. És un ésser humà que, com la immensa majoria, detesta la violència i enyora la pau", escriu Lorca. Com si les corrides de toros no fossin, essencialment, un acte de violència.
La fórmula de la Coca-cola
La revista 'Nutrición Hospitalaria' publica un estudi d'Anibes en què es diu que a Espanya es consumeixen pocs hidrats de carboni. El fet que el signin dues persones de la Fundació Espanyola de Nutrició (FEN) que té com a promotors McDonald's, Pepsico, Coca-cola, Campofrío i Telepizza fa, però, que els seus resultats s'hagin de mirar amb prevenció. Els autors asseguren que no hi ha hagut ingerència, però el mínim que caldria fer és explicitar aquest conflicte d'interessos.
