La crisi emocional de la pandèmia
Heu experimentat insomni, irritabilitat, por, malsons, tristesa… durant la crisi del covid-19? És molt probable que una gran part de la població ens hàgim sentit així durant el confinament, perquè la pandèmia ha generat un important impacte traumàtic que ha provocat elevades reaccions emocionals. En parlaven les pàgines d'aquest diari del dossier de diumenge passat: "Quina serà la factura emocional de la pandèmia?"
Milers de persones mortes, dols posposats, el procés de confinament, l’aïllament, la por al contagi o l’extrem estrès que han viscut col·lectius com el sanitari són tan sols algunes situacions d'elevat voltatge emocional que s’han viscut aquestes setmanes.
La gestió emocional d’un esdeveniment traumàtic no té únicament a veure amb el propi fet sinó amb com l'interpretem, tenint en compte moltes variables personals com experiències prèvies, mecanismes per fer-hi front o el propi entorn… per això hi ha una variabilitat important en com reaccionem.
La situació d’estrès agut i mantingut que hem viscut ha deixat multitud de sensacions estranyes dansant dins nostre, en un intent d'adaptar-nos a una realitat inimaginable fa pocs mesos. Per a algunes persones totes aquestes reaccions seran una cosa passatgera, una resposta puntual davant una anormalitat extrema, però per a d'altres tot això podrà tenir un impacte més gran a mitjà i llarg termini. Perquè aquestes situacions que poden ser categoritzades com a esdeveniments traumàtics generen un increment de l'estrès, ansietat, depressió, del trastorn d'estrès posttraumàtic i altres problemes de salut mental (com l'agreujament de trastorns mentals o addiccions). De fet, segons un estudi recent d'IDIAPJGol, més d’un 20% de la població catalana hauria patit ansietat i depressió durant el confinament, que hauria afectat més les dones, joves i persones nascudes a l'estranger.
Pot ser que moltes persones hagin tingut símptomes concrets com, per exemple, insomni. De fet més de la meitat de la població catalana afirma haver-ne patit durant el confinament. Però això no té per què interferir ni limitar la nostra quotidianitat i probablement amb la recuperació de més espais de vida, aquests símptomes vagin desapareixent amb el pas del temps. Però en altres casos els símptomes poden haver interferit i fins i tot arribar a ser invalidants per al nostre ritme diari i, a banda, no disminueixen amb el pas del temps. Per això és clau estar amatents a com ens sentim i com evolucionem, perquè les dades que comencen a aparèixer, com un estudi recent de la UOC, apunten que el 45% de la salut mental de les persones espanyoles està en risc.
Ara comencem a evidenciar aquesta crisi emocional que havia quedat soterrada i caldrà que ens observem amb aquesta idea de progressió, perquè igual que entenem que una lesió òssia necessita d’una recuperació progressiva del dany, en aquest cas també ens cal temps per observar-nos i ser conscients de la nostra “evolució” pel que fa a la salut mental i al benestar emocional.
Podria ser que davant el desconfinament i cert relaxament de la tensió de la situació es manifestin respostes emocionals que van quedar contingudes durant el confinament i ara com a forma de descompressió emocional emergeixen (per exemple, plorar sense saber gaire bé perquè, mals de cap...) o pot ser que apareguin més pors de caire agorafòbic (por a sortir al carrer i al contagi), o per exemple més obsessives amb la neteja i desinfecció.
Davant tot això no hem d’oblidar que som resilients per naturalesa i que molta gent té la capacitat d’expressar, sostenir i integrar el que hem viscut. Per facilitar això ara és clau que potenciem aquells espais que ens generen benestar i que intentem controlar els pensaments negatius que ens poden condicionar diàriament. Si a això hi sumem un entorn amb el qual puguem expressar com ens sentim i que ens doni suport, el pronòstic majoritari serà molt positiu, però si realment ens adonem que els símptomes no remeten o empitjoren, no ho dubteu i demaneu ajuda professional.