Em fa mandra aquest Nadal
"No tinc ganes de Nadal, em fa molta mandra... serà tot tan estrany!" Són moltes les persones que comencen a manifestar poca il·lusió per celebrar les festes que s'acosten. És cert que cada any rellueix la divisió entre qui adora el Nadal i qui el detesta, però enguany la pandèmia ha fet créixer el segon grup perquè els que venen seran uns dies atípics i la gent està esgotada pels confinaments i les restriccions que han regirat la manera de relacionar-nos.
En general, el Nadal és emocionalment intens. Hi ha per a qui són dies de retrobaments, de compartir i d’il·lusió, i hi ha per a qui aquests dies accentuen els sentiments de solitud, tristesa i enyor de les persones estimades. Enguany hi podem sumar famílies que han perdut la feina, la casa o d'altres, per exemple, que passaran aquestes dates a distància per les limitacions en la mobilitat. Amb tot, la situació es fa cada cop més complexa.
Per això ara tenim l'oportunitat de repensar i planificar, ni que sigui mínimament, com serà aquest Nadal, creant alternatives per poder tenir un mínim control de la situació i reduir una mica la incertesa que ens envolta, rebaixant la frustració que puguem sentir.
Caldrà fer canvis en les nostres tradicions per evitar contagis, cosa que possiblement sumarà més pressió a la ja coneguda fatiga pandèmica. En relació a la mainada, caldrà acompanyar-los construint un Nadal diferent però que podrà ser especial. No oblidem que són esponges emocionals i del nostre nivell d’estrès o ansietat en dependrà també el seu benestar, per tant, és important mostrar tranquil·litat per no augmentar la seva angoixa.
En relació a les persones grans, les festes nadalenques prenen sentit amb majúscules. Cal evitar que els envaeixi la solitud, un sentiment que apareix amb més força en aquestes dates. És important plorar, compartir, enyorar... buidar! Però també és essencial que un cop hàgim estimat col·lectivament els que ja no hi són, ens connectem amb els que queden, perquè, tot i la dificultat del moment, això també va de vida.
Ara és moment de destriar i repensar col·lectivament les tradicions, crear un nou format del Nadal, però des d’un altre lloc. Gaudir més dels espais oberts avançant horaris, connectar-nos telemàticament per compartir, tot i estar distanciats físicament, carregar-nos de paciència i calma per gestionar els imprevistos o les frustracions, relativitzant aquelles que eren celebracions o tradicions sagrades. Que l’empatia sigui una constant perquè és probable que en general estiguem més susceptibles i, per tant, caldrà desinflar tensions en la mesura del possible. Ser-hi de debò, mostrar estima en diferents formats i sobretot prioritzar cuidar-nos a nosaltres mateixes per sostenir aquests moments.
És temps de no generar gaires expectatives, mirar al present i deixar anar el passat. Potser no serà com sempre, però podrem construir noves alternatives que qui sap si acabaran esdevenint tradicions. Al final, les oportunitats apareixen quan els donem espai per emergir.