El 'tour' de la violació

Ens tornem a confrontar a una altra decepció d’un sistema judicial massa ornamentat de porqueria patriarcal que ratifica la sentència d’abús sexual, en lloc de violació, en el cas de la Manada.

Com si es tractés d’etapes d’un Tour extrem, la supervivent de la Manada (i tantes altres dones que han de fer front a sentències aberrants) es troba davant una justícia injusta, amb ports durs i esgotadors que diàriament posen a prova la seva resistència. Aquesta sentència del TSJ de Navarra, ratificada per 3 dels 5 magistrats (2 han discrepat i consideren que va ser una violació), argumenta que els 5 violadors no van utilitzar la violència “física” (que és l'única que sembla que es preveu) ni la intimidació (caldria que en revisessin la definició), tot i concloure que no hi ha dubtes sobre la falta de consentiment de la noia, de manera que queda demostrat que la van obligar a tenir aquella “relació” sexual.

Aquesta operació tan artificiosa d'escorxament i dissecció de la violència sexual és el senyal evident de la genètica patriarcal del sistema judicial, i del grau de perversió de la mirada que dedica a aquests fets: construeix la conducta de la dona com a palanca de canvi i, per tant, li adjudica una responsabilitat en els fets (si es va resistir prou, si havia sigut actriu, si va cridar clarament “no”...) que resta pes a l’objectiu dels agressors, que en aquest cas era "tirar-se" aquella noia independentment que ella ho volgués.

I és aterridor que tinguem una norma jurídica que permet que davant del mateix fet (d’extrema gravetat, com és el cas) alguns magistrats determinin absolució; d'altres, abús sexual; i d'altres, violació, en funció des seus marcs mentals. La fallada general del sistema és evident.

Perquè la Manada no són 5 homes d’un grup concret, sinó que és tot un sistema que estem desemmascarant, però que té tentacles en totes les esferes del nostre dia a dia.

Veiem partits polítics que des de l’extrema dreta, amb formes modernes però essències arcaiques provinents del feixisme, tirotegen de manera directa els drets de les dones, com és el cas de Vox. Aquests legionaris de la ultradreta recullen en el seu programari tota una sèrie de mesures contra els drets de les dones en un discurs misogin que no ens reconeix com a subjectes de ple dret. Una clara forma de rearmament patriarcal que pretén arrasar els avenços aconseguits en temes d’igualtat a favor d’una societat hostil a les dones.

Veiem també webs on es promocionen, justament el mateix dia que es ratifica la sentència de la Manada, 'tours' gratuïts per visitar els escenaris per on va transcórrer la violació, amb un 'pack' final de marxandatge de les samarretes que portaven els violadors de la Manada i calcomanies imitant alguns dels seus tatuatges. La indignitat del masclisme no té límits, i s’adapta i innova a cada pas que fa.

El patriarcat ens desafia cada dia i encén les alarmes dins del feminisme, que albira un possible retrocés en el drets de les dones. Per això, més que mai, cal seguir pedalant conjuntament amb més força per superar un sistema autoritari que durant massa temps ha normalitzat la guerra contra les dones.

Alba Alfageme és psicòloga especialitzada en victimologia