Efemèrides en estat d'alarma
La pandèmia del covid-19 ha centrat tant la nostra atenció que ens han passat per alt molts esdeveniments que en circumstàncies normals haurien pogut revestir un cert interès. Ara que el procés d'integració europea trontolla una vegada més, un cas relativament prominent en el gènere de "notícies confinades" són les commemoracions de fets molt rellevants de la història d'Europa en general i de les relacions entre els estats europeus en particular.
Entre 2014 i 2018 es van commemorar amb una certa intensitat els fets relatius a la Primera Guerra Mundial: l'esclat de la guerra primer, les grans batalles com la de Verdun després i l'armistici al final. El que no es va destacar prou va ser la postguerra de la Primera Guerra Mundial, i més concretament els tractats de pau i les seves conseqüències polítiques, econòmiques i socials. I això malgrat la publicació d'obres tan fonamentals com The vanquished. Why the First World War failed to end, de Robert Gerwarth, traduïda aquí per Los vencidos. Por qué la Primera Guerra Mundial no concluyó del todo.
El mateix dia que el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma a tot el territori de l'Estat (14 de març) es commemorava el primer centenari del plebiscit de Schleswig, un dels quatre plebiscits que les potències vencedores a la Gran Guerra van imposar per delimitar les fronteres de l'Alemanya post-Versalles. Schleswig era un antic ducat vinculat a la Corona danesa que Prússia s'havia annexionat després de la guerra austro-prussiana de 1866. El plebiscit de 1920 va servir per decidir que el nord de Schleswig, de majoria danesa, passés (retornés) a la sobirania danesa, i que el sud, de majoria alemanya, romangués sota sobirania alemanya.
Aquest plebiscit és una història d'èxit. Des de 1920 la frontera entre Alemanya i Dinamarca no s'ha mogut del lloc. Ni tan sols Hitler, que va ocupar tot Dinamarca durant la Segona Guerra Mundial, va gosar annexionar-ne el nord de Schleswig (contràriament al que havia fet amb Àustria, els Sudets o Alsàcia).
Com és sabut, però, no totes les noves fronteres posteriors a la Primera Guerra Mundial es van traçar arran de plebiscits, amb el consentiment de les poblacions afectades. L'endemà que el Congrés de Diputats aprovés l'última pròrroga de l'estat d'alarma (3 de juny) es va commemorar el primer centenari del Tractat de Trianon, en virtut del qual Hongria –que havia declarat unilateralment la seva independència just al final de la guerra– va perdre el 70 per cent del seu territori a mans de Romania, Txecoslovàquia i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. En aquest cas, si descomptem el solitari cas de la ciutat de Sopron (que va forçar un plebiscit local l'any 1921), la tècnica de deixar decidir la població no es va aplicar: ningú va preguntar als centenars de milers d'hongaresos de Transsilvània (per exemple) si volien romandre a Hongria o preferien ser súbdits romanesos.
En la gira promocional del seu llibre, Robert Gerwarth va sostenir que encara avui patim els conflictes no resolts de la Primera Guerra Mundial. La "tragèdia de Trianon", com l'anomenen els nacionalistes hongaresos, és una perfecta mostra de les reverberacions de la Gran Guerra. Fa ben poc el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va aixecar una considerable polseguera quan va penjar al seu Facebook un mapa de la Gran Hongria amb les fronteres anteriors al Tractat de Trianon. En el cas d'Orbán, l'irredemptisme més desacomplexat s'afegeix al nacionalisme de tipus populista que persegueix obertament una democràcia confessadament "il·liberal". (També s'ha de dir que la part romanesa no ajuda: pocs dies després que Orbán pengés el seu mapa, el Parlament romanès va rebutjar una esmena al Codi Administratiu proposada per l'Aliança Democràtica dels Hongaresos de Romania que pretenia garantir els drets lingüístics de la minoria hongaresa de Transsilvània.)
En aquesta recta final de la pandèmia s'ha posat molt en relleu el conflicte que enfronta els països "frugals" del nord amb els països necessitats del sud, un conflicte que s'acabarà reconduint gràcies a la mediació d'Angela Merkel. En canvi, la pandèmia ha deixat en segon pla el conflicte que enfronta els nacionalistes de l'est amb els proeuropeus de l'oest. (Angela Merkel no ho podia expressar millor: "Europa ha d'actuar unida, l'estat nacional tot sol no té futur".) Aquest conflicte és més greu, perquè com suggeria Gerwarth té arrels històriques profundes i no es pot resoldre amb la mera tècnica de brandar els Tractats Europeus.
