Kosovo, 10 anys
Professor de la UABEl 17 de febrer de l'any 2008, 109 dels 120 diputats de l'Assemblea de Kosovo es van reunir per aprovar per unanimitat la declaració unilateral d'independència de Kosovo. La commemoració dels deu primers anys d'aquella efemèride ha passat una mica en silenci entre nosaltres. Però quan el president Quim Torra encara invoca el "mandat" de l'1-O i la DUI del 27-O potser no és sobrer fer una reflexió oberta i sincera sobre aquest precedent kosovar.
La veritat és que la DUI kosovar del 2008 i la DUI catalana aprovada el 27 d'octubre del 2017 presenten algunes diferències substantives. En primer lloc, en els antecedents. En el cas kosovar, no es pot oblidar que després de la Guerra de Kosovo (1999) el país estava sota l'administració de l'ONU i que l'enviat especial del secretari general, Martti Ahtisaari, havia proposat un estatus d'independència supervisada per a l'antiga província sèrbia. És evident que en els prolegòmens de la DUI catalana no hi ha res semblant. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut no és comparable a una agressió armada com la que va ordenar Slobodan Milošević, i en qualsevol cas no hi va haver resposta internacional a aquesta sentència. (Per cert, en les biografies apressades que s'han fet del president Torra hi falta el detall del quixotesc recurs que va presentar davant del Tribunal Europeu de Drets Humans contra la sentència del TC –un recurs que el TEDH va declarar inadmissible.)
La segona diferència es troba en la mateixa legitimitat democràtica de la declaració. Els 109 diputats que van votar a favor de la DUI kosovar del 2008 representaven exactament el 94,6 per cent dels vots emesos a les eleccions del 17 de novembre del 2007. Com s'ha dit i repetit, la DUI catalana del 27-O només va recollir el suport de 72 diputats que havien recollit el 47,8 per cent dels vots emesos a les eleccions del 21 de setembre del 2015.
La tercera diferència fonamental rau, evidentment, en el reconeixement de les declaracions unilaterals respectives per part dels altres estats. En el cas kosovar, l'endemà mateix de la declaració o en els dies posteriors la independència va ser fulminantment reconeguda pels pesos pesants de la Unió Europea (França, Regne Unit, Alemanya i Itàlia) així com pels Estats Units. En el cas català, com també s'ha dit i repetit, cap estat del món va reconèixer la República Catalana suposadament proclamada per la DUI del 27 d'octubre. Ni tan sols la va reconèixer el darrer estat europeu que havia proclamat unilateralment la seva independència, és a dir, Kosovo. El mes d'abril passat el primer ministre de Kosovo, Ramush Haradinaj, es va despenjar amb unes declaracions prou explícites al diari 'El País': "Mai reconeixeríem la independència de Catalunya. Kosovo i Catalunya no tenen res en comú, i establir qualsevol analogia no té sentit. Kosovo va néixer de la desintegració de la Federació Iugoslava en un procés sagnant de tots contra tots. No és el cas d'Espanya, on es respecten els drets civils i polítics. No es pot comparar la repressió sota el règim de Milošević amb l'estat de dret espanyol; fer-ho resulta inclús ofensiu".
Una quarta diferència té a veure amb l'aval internacional a la DUI de Kosovo. Com és sabut, l'any 2010 el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) va emetre una opinió segons la qual la DUI kosovar no va violar el dret internacional. Aquesta opinió va ser celebrada per l'independentisme català, que la va interpretar de manera previsiblement interessada. (En aquestes biografies de Quim Torra també hi falta el seu paper com a editor de la versió catalana de la decisió del Tribunal.) El Tribunal va dir que la declaració de Kosovo no havia violat el dret internacional. No va dir que el dret internacional consagri el dret a la secessió unilateral. (No deixa de ser curiós que enmig de tanta "internacionalització" del Procés a ningú se li hagi acudit preguntar al TIJ si la DUI del 27-O és conforme al dret internacional.)
En resum: si el desè aniversari de la independència de Kosovo ha passat en silenci entre nosaltres segurament és perquè el precedent kosovar no acaba de resultar gaire útil per als interessos de l'independentisme català. Per acabar-ho d'adobar, el resultat pràctic de la independència de Kosovo tampoc és per llançar coets. Kosovo no està en camí de convertir-se en la Dinamarca dels Balcans. Segueix essent bàsicament el mateix que era abans de la DUI del 2008: en aquest cas, un país pobre, ètnicament dividit i corcat per la mateixa corrupció que assola tots els Balcans.