'Rally round the estelada'

Aviat farà 50 anys John E. Mueller va publicar un article a 'The American Political Science Review' sobre la popularitat dels presidents del Estats Units. Entre els factors que explicaven l'índex d'aprovació dels caps d'estats nord-americans Mueller va proposar la variable "rally round the flag" (aplegar-se al voltant de la bandera). Segons ell, esdeveniments internacionals de caràcter dramàtic que impliquen el conjunt del país –com per exemple la crisi dels míssils cubans durant el mandat de John F. Kennedy– tendeixen a provocar una pujada sobtada en la popularitat del president. L'efecte d'aquesta variable ha estat observat en molts estudis posteriors. A 'How Democracies Die' (un llibre que haurien de llegir amb molta atenció tots els demòcrates d'Espanya), Steven Levitsky esmenta el cas possiblement més espectacular de la història: arran dels atemptats de l'11-S, l'índex d'aprovació del president Bush es va disparar del 53 al 90 per cent.

Al seu article John E. Mueller identificava 34 "rally points" susceptibles de desencadenar l'efecte. Certament, Catalunya no té un règim presidencialista com el dels EUA, ni tampoc té l'obsessió nord-americana per mesurar la popularitats dels seus presidents (Mueller explica que la pregunta sobre popularitat del sondeig Gallup es va fer 300 vegades entre 1945 i 1969). Amb tot, salvant les distàncies, la idea d'aplegar-se al voltant de la bandera i oblidar-se de tota la resta té una certa aplicabilitat al comportament de l'electorat català en el context del conflicte polític amb Espanya. En aquest sentit, sembla que el que s'observa és un efecte limitat de la variable formulada per Mueller.

Amb el famós eslògan "La voluntat d'un poble" sobre un mar de banderes, l'any 2012 Artur Mas va intentar convertir la massiva manifestació independentista de la Diada en un 'rally point' i traduir-ho en una majoria parlamentària absoluta. Com és sabut, Mas no solament no va obtenir la majoria a què aspirava sinó que va perdre 12 dels 62 escons que tenia CiU, que van anar a parar gairebé íntegrament a ERC. El 2015 Mas va intentar repetir l'operació amb el 'rally point' del 9-N i la ferma oposició del govern espanyol a qualsevol tipus de consulta acordada. Conscient del que havia passat tres anys enrere, aquesta vegada Mas va enredar els republicans per forjar una coalició presidencial. El resultat també és conegut: la llista unitària de Junts pel Sí no solament no va obtenir la majoria a què aspirava sinó que va perdre 9 dels 71 escons que tenia la suma de CiU i ERC la legislatura anterior. I el 2017 va passar una cosa semblant: Puigdemont va voler aprofitar l'1-O i la destitució del govern legítim com a 'rally point' i tot el que va aconseguir van ser 34 diputats en unes eleccions que va guanyar per un marge incontestable de 160.000 vots un partit radicalment oposat a la independència.

En el cicle electoral que comença el 28-A tindrem l'ocasió de comprovar un cop més l'efecte limitat de la variable 'rally round the flag'. Tots els sondejos indiquen que ERC derrotarà àmpliament JxCat, però no tots indiquen que ERC sigui el partit més votat –hi ha un frec a frec amb el PSC– i no n'hi ha absolutament cap que li atribueixi una majoria absoluta de vots. Descartat un efecte electoral veritablement tel·lúric del judici de l'1-O –semblant al salt de la popularitat de Bush el 2001– i confirmat que l'aposta Junqueras (parlar amb els qui ens han tancat a la presó) tindrà més recompensa que l'estratègia Puigdemont (anar al Congrés per bloquejar-lo), el més interessant del 28-A no serà comprovar quants vots del món postconvergent se'n van a ERC, sinó quin suport extra rep ERC d'espais limítrofs no sobiranistes. La gràcia del 'rally round the flag' és que el beneficiari d'aquest efecte rep el suport tant de les seves bases com d'una part important de l'oposició. De cara a les properes eleccions ERC ha de tenir clar si només vol mobilitzar les bases independentistes o si vol interpel·lar el conjunt de la societat. En aquest segon cas, l'objectiu ja no podrà ser "restituir el govern legítim", "implementar la República" ni crear un 'momentum' per "tornar-ho a fer", sinó recuperar la política com a instrument per resoldre els problemes del país: el conflicte polític amb Espanya, certament, però també la violència masclista, la desigualtat de gènere, l'accés a l'habitatge, la precarietat laboral, el canvi climàtic, el futur energètic, la segregació escolar, el racisme i la xenofòbia, per posar només quatre exemples.