Prou de mentides electorals sobre el dèficit fiscal

Hem tingut el dubtós privilegi de ser utilitzats com a argument d’autoritat per destacats dirigents socialistes (Josep Borrell i Miquel Iceta) en relació a la darrera estimació que ha fet la Generalitat de Catalunya del dèficit fiscal català per als anys 2013 i 2014. Agraïm la deferència. Tanmateix, cal corregir alguna confusió en el que s’ha dit, que és que no hi ha dèficit fiscal de 16.500 milions d’euros. L’estimació de la Generalitat per al 2013 i 2014 es refereix a una estimació pel flux de caixa i neutralitzada del saldo del sector públic estatal a Catalunya. La xifra és correcta. Hem de recordar què vol dir el mètode del “flux de caixa”: comptar com a despesa per a Catalunya la que es produeix a Catalunya. I què vol dir “neutralitzat”: comptar que si l’Estat gasta més del que ingressa vol dir que la factura -el dèficit- s’haurà de pagar, més aviat o més tard.

Si només es comptés el dèficit fiscal neutralitzat però pel mètode del benefici (o sigui, suposant que totes les despeses de capitalitat de Madrid serveixen tant a Catalunya com si es fessin a Catalunya), el dèficit fiscal seria, per als anys 2013 i 2014, d’11.500 milions d’euros. Correspon prou bé amb l’estimació del mateix ministeri d’Hisenda, establerta per Ángel de la Fuente.

Si només es comptés el dèficit fiscal que en podem dir “observat”, que ignora que s’ha de pagar el dèficit dels comptes de l’Estat, el dèficit observat pel mètode del flux de caixa va ser, el 2014, d’11.000 milions d’euros. L’any 2009, en el pitjor moment de la crisi econòmica, es va reduir a menys de mil milions, però fins i tot aleshores va ser dèficit. És a dir, Catalunya no ha provocat mai que l’estat espanyol s’hagi hagut d’endeutar. Si l’Estat diu que s’ha endeutat per culpa de Catalunya és perquè no assignava a Catalunya els recursos que li corresponien. A mesura que l’economia ha millorat, el dèficit observat s’ha acostat ràpidament al dèficit neutralitzat. Actualment, l’any 2017, el dèficit observat ja deu ser igual o superior al neutralitzat. Si segueix millorant la situació econòmica, el dèficit observat pujarà ben per sobre del neutralitzat, i podria arribar a superar els 20.000 milions, com ja ho va fer el 2007, quan va superar els 21.000 milions.

També hi ha la temptació de confondre el dèficit fiscal del sector públic de l’Estat a Catalunya (tot el que gasta l’Estat a Catalunya menys tot el que recapta a Catalunya) amb el pressupost consolidat de totes les administracions públiques a Catalunya (Estat, Generalitat i ens locals), que la Generalitat va estimar, el desembre del 2014, en 2.405 milions d’euros. Els dos conceptes no són comparables. D’entrada, se sumen pressupostos, i no liquidacions, com es fa amb el dèficit fiscal, que per això triga tant a calcular-se. A més, el superàvit dels pressupostos consolidats de les administracions públiques amaga dos processos diferents: un superàvit de 3.228 milions de les administracions estatals a Catalunya i un dèficit de 1.440 de la Generalitat. És a dir, una mesura d’un desequilibri de 4.668 milions, que és aproximadament el que la Generalitat ha estimat com a dèficit fiscal pel mètode del benefici, i no neutralitzat. Si s’hi suma tota la despesa que es fa, per simplificar, a Madrid i que es podria fer perfectament bé dins de Catalunya, el que s’obté ve a ser la diferència entre el dèficit fiscal observat calculat pel mètode del benefici i el calculat pel mètode del flux de caixa. Si s’hi suma la part del dèficit de l’Estat que es finança amb deute, el que surt són els aproximadament 16.000 milions de dèficit fiscal neutralitzat i calculat pel mètode del flux de caixa.

En definitiva, com es pot veure, es parla de moltes dades, però agafades sense parar atenció al que volen dir. Al final, totes ens tornen a portar a la validesa de l’estimació d’un dèficit fiscal del sector públic estatal a Catalunya de 16.500 milions d’euros, quan se’l mesura neutralitzat i pel mètode del flux de caixa.