Barcelona i Palma

Catedràtic de la UPFEls barcelonins viatgen poc a Palma, però els palmesans viatgen molt a Barcelona. Les ciutats grans tendeixen a ignorar què els passa a les més petites. Barcelona es fixa sempre en Madrid, però acostuma a ignorar València i Palma, que són ben properes i s’assemblen molt a Barcelona. Una de les conseqüències és que les ciutats menys grans aprenen dels encerts i dels errors de les més grans, mentre que les més grans no aprenen d’allò que fan les més petites.

Barcelona i Palma comparteixen de fa anys el fet de ser ciutats altament turístiques fins al punt d’estar saturades i desbordades per les onades de visitants que els arriben. A Barcelona se’n parla molt, d’aquest fenomen, però s’ha reeixit poc a administrar-lo millor. A Palma també se’n parla molt, però fa la impressió que han fet força més. Tot i que l’una i l’altra reben milions i milions de visitants cada any, els volums de turisme urbà són semblants. Barcelona en té més que Palma en xifres absolutes, però Palma pateix un impacte més concentrat, ja que la població i l’espai visitat són menors.

Què observem? Palma és més neta. Molt més neta. Palma és més segura. Molt més segura. La petita criminalitat no sembla que sigui un problema. La droga no és de fàcil accés. Els espais públics no estan plens de manters. Els carrers i les voreres no estan plens de vehicles de rodes grans o petites. El palaus i els edificis amb més antiguitat fan molt de goig. Les façanes estan netes, fins i tot als carrers més estrets. Contínuament s’obren nous hotels urbans que recuperen i revaloritzen edificis que havien estat abandonats o en decadència. El turisme que envaeix Palma té, de mitjana, un nivell adquisitiu netament superior. Al centre de la ciutat hi ha poc turisme sense recursos. Palma controla més els seus apartaments turístics. En tots els edificis on es veuen turistes que entren amb maletes hi ha les plaques, molt visibles, que identifiquen que hi ha o hotels o apartaments turístics. De fet, la diversitat de categories d’establiments turístics és més gran i matisada que a Catalunya. La seva taxa turística es cobra a tot arreu, i els mínims són més alts que a Barcelona. L’activitat al carrer –terrasses– acaba força més aviat. Passades les dotze de la nit costa trobar algun lloc obert i els més cèntrics estan tancant. Palma està més endreçada.

Barcelona tendeix a pensar que està morint d’èxit sense parar atenció que els fonaments del seu èxit es poden esvair, per fracàs propi o per l’èxit dels potencials competidors. Vaig tenir intensament aquesta impressió la darrera vegada que vaig viatjar a Roma. La Roma bruta i deixada de fa anys ara és resplendent i més seductora que mai. Va ser inevitable pensar que Barcelona tenia una competidora molt més potent que abans. Palma enamora, per qualitat estètica i bon ordre. Els dirigents de la ciutat de Barcelona, els actuals i els que puguin venir, ho haurien de tenir molt present. Existeix el perill de morir d’èxit, però també existeix el perill de deixar-lo de tenir. Morir d’èxit seria una mala notícia amb múltiples implicacions negatives. Però deixar de tenir èxit, no ho dubtem, seria encara pitjor perquè implicaria que hauria existit un deteriorament previ d’aspectes de la nostra vida ciutadana, de la convivència i de la riquesa que genera el turisme.

La llista de factors que cal controlar és ben coneguda, però impressiona veure que altres –en aquest cas els palmesans– l’estan administrant bé i el resultat es percep. Finalment, parlem de neteja, de seguretat ciutadana, de tolerància zero amb les activitats comercials il·legals, de cap tolerància amb els apartaments no legalitzats, d’impedir que el soroll al carrer s’allargui fins a altes hores de la nit, d’evitar que els patinets, les bicicletes i altres vehicles de dues rodes assetgin els vianants a les voreres, i de compartir una visió segons la qual combatre la massificació turística no és sinònim de desanimar el turisme ric, sinó més aviat desanimar el turisme que no aporta res, que consumeix sense pagar i que incomoda els ciutadans. Una regulació i inspecció més rigorosa del treball il·legal i de l’explotació del treball als sectors de serveis al turisme és una part integral de la millora de la qualitat de la ciutat. L’agenda és llarga, però els nostres germans palmesans la porten molt millor que nosaltres. No dubtem a copiar tot allò que ja estan fent bé. Que no passi que tot i que ens agrada molt Menorca, només ens acabem assemblant a Eivissa.