Carta a Corinna Larsen: 'La foto dels 65 milions d'euros'
Encara no m'havia recuperat de l'impacte de veure Joan Carles I, amb banyador groc i la gorra del revés, preparant una barbacoa al costat del teu fill, que ja m'ha vingut al cap una altra imatge: tu repassant l'arxiu de fotos íntimes amb el rei, i triant, precisament, aquesta perquè donés la volta al món.
Veig que dosifiques i selecciones les entrevistes que concedeixes: a l'agost la BBC i al setembre Paris-Match. La revista francesa et devia demanar una foto que mostrés els anys que tu i el rei havíeu viscut junts. No sé si les guardes en àlbums, a l'ordinador o si en tens doble o triple còpia per a possibles visites imprevistes dels serveis secrets de sa majestat. Total, que te'n vas a remenar els teus arxius, a veure què hi trobes. En mires moltes en què hi sortiu tu i ell. La parella. Però, no. Farà més mal, penses, si hi apareix el rei amb el teu fill. I el rei, cuinant. Potser et ve al cap que aquell dia, mentre feies la foto, et va dir que per a la seva família no n'havia fet mai cap, de barbacoa. Doncs, ja està: serà aquesta. La foto de Paris-Match és un avís, una manera d'ensenyar la poteta de tot el material de què disposes, una forma de llançar un missatge interessat i interessant: aquest home, amb els seus fills, exercia de rei; al meu, li feia de pare.
De dobles vides, el món n'està ple. I les repúbliques, també. Només cal mirar què ha passat amb gairebé tots els presidents francesos, de Giscard d'Estaing a Hollande, passant per Chirac o Mitterrand. Però les monarquies penso que són una altra història, començant pel nom amb què es presenten en societat: família reial. En aquest cas, no se'ns pot demanar que separem la vida professional de la personal, perquè els primers que no ho fan són ells. La monarquia és l'Hola, un decorat de cartró pedra, un conjunt d'estampes familiars repartides durant l'any –una felicitació de Nadal, unes vacances esquiant, la missa de Pasqua, l'estiu a Marivent– que volen projectar una vida privada modèlica amb una finalitat política. La primera missió dels reis és tenir fills i, si pot ser, millor a la Zarzuela que a la Bisbal. Una família reial unida per mantenir Espanya unida, l'últim prec abans de morir que li va fer Franco a Joan Carles I.
Una fotografia ben triada pot desmuntar una farsa familiar. Tant de bo, Corinna, ara també col·laboressis amb els jutges a aclarir una altra farsa, molt més greu. I és que, per amor, pots preparar una barbacoa, però no “regalar” 65 milions d'euros.
P.D. Però serà difícil que això passi, perquè la mateixa persona que ens ha permès descobrir aspectes de la vida personal del rei emèrit que només intuíem, és probable que també hagués col·laborat activament en algunes de les activitats il·lícites de què ara se l'acusa. En aquest afer, tothom –tu, el rei, l'Estat– busca salvar la seva pell.
