Carta al forat negre M87*: 'Ara el món et mira a tu'
Benvolgut forat negre M87*, em dic Albert i t'escric des del barri del Farró de Barcelona. Permet-me la gosadia d'enviar-te aquesta carta, encara que només et conegui per fotos. M'imagino que deus estar exultant: el món et mira. L'enhorabona. Els catalans ja coneixem aquesta sensació.
El departament de comunicació de Forats Negres SA no deu donar l'abast aquests dies a fer-te el resum de premsa de totes les portades on has aparegut. L'impacte, ja t'ho asseguro jo, ha sigut còsmic. Diaris de totes les tendències i de tot el globus terraqüi t'han estampat a primera pàgina. És que t'has fotut pregar molt, 'punyetero'. Fa gairebé un segle que Albert Einstein ens ho va deixar dit. Ja em diràs de què li servirà ara tenir la raó pòstuma. O Stephen Hawking, pobre, que per poc no t'ha pogut veure, amb la il·lusió que li hauria fet.
En fi, que més val tard que mai i que ja m'imagino també què em contestaràs: que no em queixi tant, que encara t'hem posat cara abans a tu que a Marta Rojals, una escriptora que va publicant llibres i encara no hem escatit el misteri insondable de saber com és. I mira que la tenim molt més a prop, que no crec que fessin falta tants telescopis ni algoritmes per albirar-ne una imatge. Aquesta és l'altra: si no ho he entès malament, tu i jo estem a 55 milions d'anys llum de distància. No sé si et passa a tu, però aquestes grans xifres se'm fan inabastables i encara necessito traduir-les a les antigues pessetes. De quantes estem parlant, més o menys? Sigui com sigui, si vols que ens coneguem, gairebé prefereixo que siguis tu qui et desplacis. Ja m'he fotut gran, jo, per venir-te a veure.
M'imagino que aquests dies, en justa correspondència, també et deuen haver arribat fotos nostres. El nostre país és tan petit que ens agradava dir que des de dalt d'un campanar sempre vèiem el campanar veí. Però l'esforç d'internacionalització, d'eixamplament de la base i d'obertura de mires ens permet afirmar ara que, en un dia clar, ja no només veiem Mallorca, sinó qualsevol forat negre interestel·lar que ens proposem, com ha sigut el teu cas, M87*.
Jo era d'aquells que deien: si no ho veig, no m'ho crec. I ara que t'he vist, no acabo d'entendre ben bé què hi pintes perdut en la immensitat de l'Univers, en aquesta mena de Triangle de les Bermudes còsmic. En tot cas, prefereixo meravellar-me'n que enfotre-me'n. També és veritat que el nom no t'ajuda: forat negre. Fot entre por i riure, M87*. Sàpigues que aquí tenim moltes agències de 'naming', per si mai te'l volguessis canviar.
P.D. I si em vols fer cas, aprofita bé aquests dies de màxima popularitat. El món va molt a la seva. Vull dir que tan aviat et mira com et deixa de mirar. Ja t'ho explicaré en una altra carta. Esperant la teva resposta, rep una abraçada intergalàctica.
