Carta a Jeff Bezos: 'No he comprat mai a Amazon, però...'

Benvolgut Mister Bezos, no sé si a vostè també li passa, però a mi quan em diuen que faci una cosa, em venen unes ganes irresistibles de fer exactament el contrari del que em demanen. No he comprat mai a Amazon. Per edat, suposo, i perquè m'agraden les botigues com més petites millor. Ara, em sento temptat a fer-ho.

I no m'entusiasma aquesta reacció, perquè és com si, d'un racó fosc de la meva ànima, en sortís l'Aznar, que era un president espanyol que posava els peus a sobre la taula i es queixava que qui li havia de dir a ell –a ELL– quantes copes de vi es podia fotre abans d'agafar el cotxe. Els últims dies l'alcaldessa de París i la de Barcelona, Anne Hidalgo i Ada Colau, han cridat els ciutadans a fer un boicot nadalenc a Amazon. Aquesta carta no pretén ser un elogi de l'empresa que l'ha convertit a vostè en l'home més ric del món, sinó una defensa de la nostra llibertat de comprar on més ens plagui.

Sembla com si els governants haguessin agafat el gust a traspassar-nos, als ciutadans, les seves responsabilitats. Si vostès no paguen prou impostos, que els hi obliguin, com fan amb tots nosaltres. Si vostès estan a punt de monopolitzar el comerç mundial, que busquin maneres de parar-los els peus. Però les coses no van per aquí. En plena crisi econòmica pel coronavirus, Amazon apareix com l'encarnació de tots els mals. Es tracta d'instal·lar la idea que quan, aquests dies, ens topem amb locals comercials amb la persiana abaixada pensem que és culpa nostra perquè comprem a Amazon. Com si a Barcelona no fes molts anys que es van tancant botigues històriques per motius que no tenen res a veure amb aquesta plataforma que ens demanen que boicotegem. Als aparadors del postureig polític i mediàtic, ara toca exposar cartells que diguin “No compreu a Amazon”, quan fa quatre dies trèiem pit perquè el gegant del comerç mundial instal·lava centres logístics a Catalunya, que crearien riquesa i llocs de treball.

Vivim uns temps en què, per motius sanitaris, ja tenim prou coses prohibides. Només falta ara que els polítics vagin engreixant la llista de coses que no hauríem de fer. No he entrat mai en un McDonald's, per exemple, però és una decisió meva. No m'agradaria que les autoritats em diguessin on puc menjar i on no; si faig bé escoltant música a Spotify, allotjant-me en un Airbnb a París, comprant roba a Zara o sent aficionat al Barça, un club que, per les seves dimensions, arrasa amb el teixit esportiu local. Vostès legislin pensant en el bé comú i deixin-nos després a nosaltres la llibertat de triar, en funció dels nostres gustos i necessitats.

P.D. Amazon és una amenaça, com ho van ser els centres comercials, com ho són totes les coses noves i grans. Però el que realment provoca tancaments en massa del petit comerç al centre de les ciutats és el preu insostenible del lloguer dels locals.