Carta a la Loteria de Nadal: 'Un any governat per l'atzar'
S'acosta l'esperada rifa de Nadal, l'anunci que la precedeix s'ha estrenat aquesta setmana amb el to lacrimogen habitual i un lema encertadíssim: Como siempre, como nunca. Però tot aquest any 2020 ja ha sigut una punyetera loteria.
Que després de 102 anys sense una gran epidèmia mundial, ens toqués el coronavirus a nosaltres va ser la primera loteria del 2020. Contagiar-te o no. Ser asimptomàtic, greu, crític o no sortir-te'n ho determina el sorteig macabre de cada dia de l'any. Loteria és que un dia et truquin i et diguin que ets contacte d'un positiu. Que confinin la classe del teu fill, tres quarts del mateix. Que et facin o no una PCR sembla que sigui l'atzar qui ho determini. Tampoc no sabem per què alguns superen el covid-19 en qüestió de pocs dies i altres porten mig any en una UCI o vuit mesos arrossegant símptomes persistents d'un virus que no se'n va. Per no parlar dels que es van contagiar a la primera onada i ara, a la segona, han tornat a ser positius. Fets que passen, però que escapen a tota explicació lògica, igual que aquells a qui els toca la Grossa dos Nadals seguits. El cas de Vic, per exemple: ciutat afortunada en les rifes (quatre primers premis per Nadal) i ciutat castigada com cap altra pel coronavirus. Per què una cosa? Per què l'altra? Chi lo sa.
Que tanquin la teva empresa perquè no la consideren un servei essencial és una loteria, de la mateixa manera que també ho és que te la reobrin, al cap de poc, perquè han canviat d'opinió. Tenir la sort de cobrar l'atur perquè has presentat els papers abans del 12 d'agost, o l'ERTO perquè a tu sí que te l'han tramitat correctament o els ajuts d'autònoms perquè t'ha afavorit l'atzar informàtic són modalitats perverses de loteria a què ens hem hagut d'enfrontar aquests últims mesos. Viure en una comunitat semiconfinada o en una d'ultraalliberada i que no sàpigues veure la diferència entre les xifres de l'una i de l'altra, què és, sinó una loteria?
Els portaveus oficials anuncien les xifres del coronavirus i a nosaltres, de tant sentir-les, ens acaben sonant com la cantarella dels nens del Col·legi de Sant Ildefons. A vegades, sobretot al principi, eren tan oscil·lants i tan difícils de comparar amb les del país del costat, que semblaven igual d'arbitràries que les que trauran del bombo aquest 22 de desembre. Que la vida és atzar ja ho intuíem, però el 2020 ens ho ha acabat de deixar clar.
P.D. Pronostiquen que aquest any es vendrà més Loteria de Nadal que mai per allò que els cops de sort afavoreixen les persones o les ciutats afectades per una desgràcia. És una creença que parteix de la premissa optimista que la vida ens ha de donar allò que ens mereixem.