Carta al patinet elèctric: "Una revolució com la del 600"

PeriodistaLa revolució que has desencadenat als carrers de Barcelona és semblant a la que, a principis dels anys seixanta, va provocar a les carreteres catalanes el Seat 600. Quan vas irrompre a la ciutat, igual que va passar amb el telèfon mòbil, t'observàvem amb estupor. Veient que ara això ja va de debò, Capri en faria un gran monòleg.

Ara mateix ets objecte del desig i centre del debat. Sentim a parlar de tu en converses i tertúlies; et veiem per tot arreu. No es fabriquen prou patinets a la Xina per atendre la demanda dels ciutadans de Barcelona. S'obren noves botigues de mobilitat elèctrica, creixen les llistes d'espera per obtenir-ne un. Tal com arriben al port, ja es llancen als carrers. La batalla del patinet ha començat. Si en aquells mítics i escarransits 600, els pares hi entaforaven mitja dotzena de fills encara no sabem ben bé com, els patinets també patiu la hiperocupació. Us veiem passar, a quarts de nou del matí de camí a l'escola, amb un home o una dona que us condueix i un parell de nens amb motxilla, agafats al manillar i buscant desesperadament un centímetre lliure on reposar els peus.

Passada la sorpresa inicial, deixa'm dir-te que ho tens tot per triomfar. El dret a l'autodeterminació ha arribat també a la mobilitat. ¿Qui m'ha de dir a mi quants minuts he d'esperar l'autobús o quants transbordaments de metro he de fer per arribar a la feina? La gent té el patinet a sota la taula i entren i surten quan volen. Hi ha gent que es pensa que el cotxe o segons quina moto encara els donen un cert estatus, però els patinets teniu l'efecte de garantir la joventut eterna. Homes i dones que ja comencen a no veure la jubilació tan lluny tornen a pujar a un patinet, i a més ara ho poden fer sense cap esforç, perquè sou elèctrics, perquè no us han ni d'empènyer amb el peu.

Sou el vehicle que millor heu sabut captar la improvisació que domina totes les nostres relacions. No hi ha planificació ni cites prèvies. Tot es fa sobre la marxa. La marxa del patinet elèctric. Aquest és un altre element que juga al vostre favor: el ritme del món ja no és el de la persona que va a peu. L'acceleració constant d'aquell patinet que veus com t'avança és la millor imatge de la cadència actual de les nostres vides. Que el patinet no pari, no. Barcelona viurà els seus anys del patinet, com ha viscut en aquest principi de segle els anys de la bici. Prendreu clients del transport públic i espero que prengueu espai al cotxe. La mobilitat que ve serà elèctrica i individual o no serà.

P.D. Estimats patinets, sigueu benvinguts a la ciutat i rebeu l'agraïment dels qui ens desplacem amb bicicleta. Com que heu arribat més tard que nosaltres: 1) ara tot ja no serà culpa nostra i 2) els ciclistes per fi tindrem algú a qui escridassar.