Carta a Rosalía: "Estrelles que neixen a prop nostre"

PeriodistaHa nascut una estrella. Quantes vegades ens hem precipitat a escriure aquesta frase i el futur ens l’ha desmentit. Necessitaríem una distància que no tenim: en el temps, però també en l’espai. No estem acostumats a estrelles que neixin tan a prop nostre, a Sant Esteve Sesrovires, concretament.

Per bé que el part ens havia estat llargament anunciat, amb periòdiques ecografies en forma de videoclips, l’adveniment s’ha produït aquesta última setmana. La bona nova s’ha escampat de forma fulgurant; la teva música ha ressonat per tot el món i a nosaltres ens ha submergit en sensacions que van des de l’admiració, a la perplexitat o l’escepticisme. Les estrelles ens agrada descobrir-les a nosaltres. Agafar el telescopi, enfocar cap a constel·lacions musicals inexplorades i, un cop localitzades, mostrar allò que hem trobat com si fos el nostre propi tresor. Com si els astres fóssim nosaltres, vaja.

Això és el que havia passat amb tu durant l’últim any. Una suma de comentaris boca-orella meravellats amb la teva veu, el talent, l’actitud, l’estètica, la transgressió i la complexitat de les noves idees amb què estaves intentant esclatar. El moment ha arribat. La indústria ha girat tots els focus cap a tu, i ha activat els mecanismes perquè, allò que abans rebíem en forma de recomanacions personals i esporàdiques, es convertís aquests dies en un imperatiu. Quanta gent t’ha descobert aquesta setmana, quanta gent s’ha sentit –fruit de la folla dinàmica dels temps– en la necessitat d’opinar urgentment sobre tu, blanc o negre, o molt a favor o molt en contra, un estel fugaç o la nova estrella mundial, i quanta gent ho ha fet abans d’escoltar-te o de voler saber més coses d’aquest astre, il·luminat ara pels quatre costats, però que a pesar dels seus 25 anys no ha nascut ni per generació espontània ni com a fruit d’una creació de laboratori econòmico-musical.

Sempre és més fàcil d’admirar una estrella que neix a Islàndia, com la Björk, que una que ens esclata (i ens encega) a Sant Esteve Sesrovires, en ple Baix Llobregat. El que dèiem: necessitem distància. D’aquí uns anys sabrem què se n'ha fet de tu. M’alegro que et vulguis menjar el món i que t’hi estiguin ajudant. Em fa la impressió que tens el caràcter i la determinació per resoldre totes les tensions que et vindran entre l’artista i el producte de màrqueting, la persona i el fenomen.

P.D. He trobat una entrevista que et feien a 'El Sesrovirenc' l’any 2008. Tenies 15 anys i venies de ser finalista del concurs 'Tú sí que vales'. M’ha agradat el que hi deies: “Els concursos són una drecera per aconseguir la fama ràpida, però és passatger. L’important és formar-te i tenir la teva carrera”.