Albert Pla: “Tot el que he fet és teatre”

BarcelonaAlbert Pla torna aquest dijous a la sala Barts amb el seu últim espectacle, Miedo. Falten pocs dies perquè es faci pública la sentència del judici als líders independentistes, i el títol de l’espectacle dona peu a fer-li preguntes sobre l’actualitat. “A Espanya treballo més que a Catalunya, i no és veritat que a Espanya es creuen el que diuen els diaris. Els espanyols són com els catalans, que estan fins als ous del seu govern, encara que ens arribi que els espanyols es pensen que els catalans estan bojos o que tots els espanyols són del PP, no és veritat”, afirma Albert Pla, a qui no li agrada d’haver de parlar de temes extraartístics quan fa promoció. “L’espectacle intenta parlar de coses que no tenen res a veure amb el 90% de les coses sobre les quals la gent es passa el temps parlant”, diu.

Miedo està considerat un dels millors espectacles d’Albert Pla i reflecteix la seva llarga relació amb l’escena. El mateix Pla assegura que el vessant escènic de la seva feina li va començar a interessar “de seguida”. “M’interessa des del meu tercer disc -explica-, No sólo de rumba vive el hombre. Després vaig fer l’espectacle Supone Fonollosa i vaig treure el disc Cançons d’amor i de droga... Quan faig alguna cosa, si puc m’ho acabo imaginant com un espectacle. És el que faré en els pròxims dos anys. Després surt el disc perquè és l’espectacle mateix el que fa les cançons”.

El director de Miedo és Pepe Navarrete, que ja es va fer càrrec dels dos últims espectacles de Pla i va ser qui el va introduir en el món del teatre a Caracuero a mitjans dels anys90. “Els nostres espectacles no són un director, un actor i un escenògraf treballant per separat, sinó que tots anem construint -explica Pla-. El Pepe és qui ho veu des de fora i va ajustant el guió. No sé quin és el paper que fa, però sí que em va ensenyar a fer teatre: al mateix temps que estava fent Supone Fonollosa em va contractar per fer Caracuero, que té una dramatúrgia convencional i jo no ho havia fet mai”. Tot i que no va tornar a fer teatre de text, aquella experiència va marcar Pla: “Després em va fer la sensació que tot el que he fet és teatre, sempre m’ho he mirat així. I m’ajuda molt tenir l’estructura d’un teatre en la majoria d’espectacles que faig, que la gent pugui seure còmodament i no tingui res més a fer que mirar el que estàs ensenyant”.

Miedo és una col·laboració entre Albert Pla i Raül Fernández, Refree. Pla li va dir que només li sortien cançons de por en castellà, i ben aviat va començar a pensar en l’espectacle, que considera el més tancat dels que ha fet i al qual no ha fet modificacions des de l’estrena perquè n’està satisfet. Tot i així, quan vol treballar sense cotilles fa concerts amb Diego Cortés. “Aquests concerts estan basats en la improvisació, no preparem mai repertori”, diu el músic. El disc de Miedo va aparèixer l’any passat i va ser el primer de l’artista després de sis anys. Tot i així, Pla assegura que amb l’espectacle i els temes no parla d’ell mateix. “No és un espectacle de redempció personal i tampoc no vull ser psicòleg de ningú”, explica.

Col·laborar amb artistes admirats

La part artística de l’espectacle és obra del grup d’artistes argentins Mondongo, amb qui Pla va fer una performance a l’edició de la fira Arco del 2017. “Vam fer l’espectacle amb ells i el vam estrenar allà perquè són força famosos. És la primera vegada que produeixo un espectacle fora”, diu Pla. Miedo també compta amb la participació de Nueveojos en els audiovisuals, l’estudi Cube a l’escenografia i l’actriu i DJ Judit Farrés, que és la companya de Pla, a l’espai sonor. “Amb tothom amb qui treballo és per admiració, per intentar aprendre alguna cosa i intentar entendre el seu món que et fascina”, diu Pla.

El treball durant la creació de l’espectacle va portar l’equip a un lloc insòlit. “Al final ja no recordes gaire bé qui havia tingut la idea, si l’escenògraf, qui fa el mapping, jo o la Judit”, conclou Pla. Miedo estarà en cartell fins al 20 d’octubre.