Alberto Ginés: "M’agrada l'escalada de dificultat perquè caus quan no pots més"

BarcelonaFarà 18 anys a l'octubre però ja està instal·lat entre els millors escaladors d'Espanya. Abans de l'estat d'alarma va deixar el CAR de Sant Cugat per passar el confinament amb la família. La rutina esportiva fa dues temporades que el manté lluny de casa. Si no fos pel coronavirus, ara estaria competint a la Xina i amb la mirada posada en els Jocs de Tòquio.

Com t'has pres que els Jocs s'ajornin un any?

Tenia moltes ganes de competir aquest any, com tothom, però que els Jocs no es disputin és la decisió que s'havia de prendre, la més correcta. De fet, per a mi fins i tot és positiu, tindré més temps per preparar-me i guanyar experiència, que és el que encara em falta.

Vau passar unes setmanes de nervis, no?

Sí, va ser estrany, perquè ja vèiem que el més lògic seria que s'ajornés, però ningú deia res. El COI no confirmava que es cancel·lés i estàvem tots expectants, sense saber ben bé què fer.

Vas marxar del CAR i ara ets a casa. Com portes la nova rutina?

Quan vam veure que tot es complicava vaig venir a Càceres per estar a casa amb la família i que no m'enganxés tot a mitges. I esclar, és tot molt diferent del que estic acostumat a fer durant l'any. Hauria de ser a la Xina competint, ara, i se m'està fent dur estar aturat. Nosaltres anem fent moltes competicions i molts viatges. En part, però, també s'agraeix passar uns dies amb la família. L'última vegada que vaig venir va ser per Nadal, i no tants dies.

Portes fora des del 2018. Vas marxar amb 16 anys de casa. Deu ser difícil, oi?

Sí, m'ha costat molt estar separat de la família. Els meus pares han aprofitat els ponts per venir a veure'm i que estiguéssim junts, però no estava acostumat a veure'ls tan poc. Soc bastant familiar i m'ha costat força. Marxar de casa t'ajuda a ser més independent i a gestionar-te sol les coses, però costa. Quan necessito anar a Càceres en parlo amb el meu entrenador i em dona uns dies.

Ostres, que bé!

Sí, ja fa set anys que treballem junts i ens tenim confiança. Ell sap veure quan necessito un descans i quan potser estic fent el número.

I l'entabanes gaire?

[Riu]. No, no. Quan l'hi demano és perquè em fa falta.

Què ha significat per als escaladors que el vostre esport passi a ser olímpic?

Ha suposat un creixement molt important. En infraestructures i en promoció. Vas a un rocòdrom i és ple a totes hores. Jo estic fent escalada de competició des dels 14 anys, abans en feia però amb els amics i al camp.

Et ve de casa, això d'escalar.

Sí, em ve del meu pare, que amb 3 anys ja em va portar a un rocòdrom i m'hi vaig acabar enganxant. És un esport molt divertit, la majoria de gent que ho prova repeteix. És addictiu, et pica i ho vols tornar a intentar. M'he endut algun amic del CAR a entrenar-nos i volen tornar-hi. Al final, un rocòdrom és com un gimnàs però en versió social. En lloc d'estar-te sol amb els pesos, et poses a fer un mateix bloc o una via amb amics.

A casa com ho estàs fent? Tens alguna multipresa?

Tinc material per fer físic, però pròpiament d'escalar no tinc res. Intento mantenir-me en forma desitjant que tot torni a una certa normalitat. Ja ho veurem.

Quin era l'objectiu dels Jocs i quin serà per al 2021?

Teníem l'objectiu de fer diploma, però ara dependrà de com evolucioni. Ja veurem si milloro molt o poc, però crec que tornarem a fixar-nos l'objectiu d'estar entre els vuit primers.

Quina modalitat t'agrada més?

Les tres modalitats tenen la seva part especial. La que sempre he practicat és la de dificultat, que m'agrada bastant i, tot i que potser no és tan dinàmica com la de bloc o tan espectacular com la de velocitat, m'agrada perquè caus quan no pots més. I això m'enganxa. La prova de velocitat és molt espectacular, veus escaladors pujant els 15 metres de paret en 5 segons. Jo fa dos anys que estic ficat més seriosament en això i el meu millor temps és 7,12. A veure si construeixen més espais de velocitat. Tenien previstos alguns projectes que espero que segueixin en marxa després de tot.

Com ho feu, en els entrenaments?

Al CAR fem físic i després ens movem pels rocòdroms. Jo vaig molt al de l'Hospitalet.

Un esportista olímpic barrejat entre la gent.

Sí, és divertit. Potser algun cop t'enganxes amb algú perquè t'estàs molta estona en un mateix bloc.

Mirant de desencallar-te en el punt on estàs caient i caient.

En l'escalada, en un segon pots passar de guanyar a caure i quedar últim. Aquesta adrenalina m'enganxa molt. Sempre m'he mogut per motivació, vaig estar fent gimnàstica durant un temps però al final això m'agradava més. Em desafia. És difícil estar tant de temps amb una mateixa cosa. Les temporades són llargues i cansa mentalment.