Alberto Gobber: “I’m a daydreamer”
Somiador. Amant de la vida, de la gent, de les coses, de les idees. I del risc = Va deixar les fórmules i els números pel disseny; Venècia per Berlín; i l’estudi La Granja per Lucid i Dinoragno. El motiu? Necessitava explorar la seva part més creativa; donar pas als pensaments més incontrolables; canalitzar amb tinta la zona grisa entre el conscient i el subconscient. Curiositat, energia incansable, bon karma i actitud. Entén el disseny com un ofici; la creativitat com una simbiosi entre art i energia; i l’estudi que colidera com un lloc per fer coses amb total llibertat. Introspecció, detalls a 'tutti pleni' i perspectives a raig. No és ni solitari, ni maniàtic, ni obsessiu, ni perfeccionista. Treballa entre 40 i 50 hores a la setmana i si pogués s’agafaria un any sabàtic cada 730 dies. Li agrada cuinar, menjar i beure al costat d’amics. Per ser feliç, en té prou amb un dia ben assolellat i bonic. I ho té clar: la creativitat ni s’aprèn ni s’adquireix = es porta a l’ADN.
FÓRMULES < ATRACCIÓ
Com vas passar d’estudiar electrònica i telecomunicacions al disseny? Estava avorrit de tantes fórmules i números. Pensar que el meu futur anava cap a aquesta direcció em deprimia. I em va sortir la necessitat d’explorar la meva part més creativa. Què té el disseny que no té l’enginyeria? El disseny està més a prop de la gent = és més fàcil d’entendre que l’enginyeria, i fa tot el possible per ser atractiu.¿Disseny = millor professió? No. ¿El disseny és un art o un ofici? Un ofici. ¿I la creativitat? Art i energia.
(SUB)CONSCIENT > CONTROL
Què ha de tenir un disseny perquè sigui bo? Ha de comunicar. ¿I un dissenyador? Curiositat, energia incansable, bon karma i actitud. Com definiries el teu estil? Ple de detalls. Introspectiu. Ple de diferents perspectives. I a tu? Somiador. Amant de la vida, de la gent, de les coses i de les idees. Com és el teu procés creatiu? La majoria de les vegades simplement em deixo anar. Amb quin objectiu? Canalitzar amb tinta la zona grisa entre el conscient i el subconscient. Deixar el cervell en punt mort i donar pas als pensaments més incontrolables. ¿Així és com surten les millors idees? Sempre.
PREJUDICIS < CONVICCIÓ
¿Amb què disfrutes més? Convencent la gent i els clients. ¿De quin projecte estàs més orgullós? D’un llibre ‘pop-up’ que vaig fer per al meu projecte final de la universitat. ¿Com definiries Dinoragno, l’estudi que has cofundat? Un lloc on es poden coses amb total llibertat, fora de les barreres quotidianes. ¿Per a qui no treballaries mai? Odio els prejudicis, però no m’agradaria treballar per a lobis o institucions religioses. Quantes hores treballes? 40-50. I quantes te n’agradaria treballar? M’agradaria tenir un any sabàtic cada dos anys d’intensa feina. ¿Prefereixes treballar sol o acompanyat? Acompanyat. ¿Com a ‘freelance’ o per agència? Com a ‘freelance’.
= FELICITAT
Com veieu el món, els dissenyadors? Des de moltes perspectives diferents. Es neix sent creatiu o és una cosa que s’aprèn? S’hi neix. El que pots aprendre és a pensar creativament. ¿Has arriscat gaire a la vida? Sempre. Ets solitari? No. Però necessito el meu espai. Maniàtic? No. Perfeccionista? Tampoc. Una mania? Fixar les coses quan es trenquen. Un ‘hobby’? Les coses simples: cuinar, menjar i beure amb gent. Una obsessió? Cap. Què et fa feliç? Els dies bonics i assolellats. I ets feliç? Molt.
La setmana que ve, entrevista a Ale Giorgini, referent d'Alberto Gobberi maquetada per Workxfood, referent dePatricia Fort
