Alcohol pur per beure o 5G per escampar la pandèmia: les 'fake news' del coronavirus que la UE vol combatre

Brussel·lesLes autoritats europees continuen preocupades per l'impacte de la desinformació sobre la pandèmia del coronavirus. La lluita contra les conegudes com a fake news que provenen de Rússia i la Xina ja era un dels encàrrecs que s'havia proposat el Servei d'Acció Exteriors de la Unió Europea que dirigeix Josep Borrell, però la crisi del coronavirus ha provocat que s'intensifiqui aquesta preocupació. Brussel·les ha llançat aquest dimecres una comunicació en què demana a les plataformes tecnològiques com Facebook, Twitter, Google i també TikTok, per exemple, que col·laborin a l'hora d'eliminar falses notícies i que siguin més transparents explicant com ho fan. Exemples de fake news citats per la Comissió són per exemple que beure lleixiu o alcohol pur elimina el coronaviurs del cos o que les instal·lacions de les xarxes 5G podrien escampar el virus.

De fet, dimarts els països de la UE van instar a combatre la desinformació justament sobre la notícia que les xarxes de 5G afecten la salut o que estan relacionades amb la pandèmia del coronavirus. No hi ha evidència científica que lligui la tecnologia 5G amb la propagació del virus, com s'ha escampat a través de xarxes socials. "El virus no pot viatjar a través de les ones radiomagnètiques o les xarxes de telefonia mòbil. El covid-19 s'està escampant en molts països on no hi ha xarxes 5G", explica l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a la seva pàgina web. Brussel·les també posa el focus en teories conspiratòries que asseguren que el virus és una infecció impulsada per les elits per reduir el creixement de la població mundial.

Però què pot fer la Unió Europea per combatre aquesta mena de rumors? Poc més que promoure la informació fiable i intentar assegurar-se que les grans plataformes tecnològiques per on circula aquesta informació la frenin. Fa dos anys la Comissió Europea va impulsar un codi de conducta voluntari al qual s'han adherit xarxes socials com Facebook i Twitter, així com Mozilla i Google. A més, la comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, Vera Jourova, ha anunciat aquest dimecres que TikTok s'hi ha adherit i que estan en converses amb WhatsApp. Un bon exemple sobre el que poden fer aquestes xarxes, segons Jourova, és el que va fer Twitter amb els missatges de Donald Trump a través de Twitter, que és no eliminar missatges sinó contextualitzar o avisar que contenen informació dubtosa.

Tot i això, la mateixa Comissió ja va admetre en l'última avaluació que aquestes plataformes no fan prou per lluitar contra la desinformació i els va demanar més celeritat i transparència. El mateix han fet aquest dimecres. Per la seva banda, Brussel·les ha creat una pàgina web amb informació sobre la resposta europea al coronavirus amb una secció dedicada a la desinformació, i promou fonts d'informació fiable com l'OMS o les autoritats de salut estatals de cada país.

A més, Brussel·les també ha demanat que els governs ajudin els mitjans de comunicació "que s'han vist fortament afectats per la crisi" i que, "respectant-ne la independència", els doni suport per combatre la desinformació: "Aquesta crisi ha demostrat el paper dels mitjans lliures i independents com un servei essencial que proporciona als ciutadans informació fiable i verificada".