L’alerta per la soca britànica ens deixa una lliçó

L’avís el va llançar el Regne Unit dissabte. En 24 hores passava de mesures laxes per celebrar el Nadal a un confinament total a Londres i el sud-est del país a causa de la velocitat de propagació d’una nova soca del covid-19 que, segons apunten els experts britànics, és un 70% més ràpida. Ahir van ser els Països Baixos, Bèlgica i Itàlia els que van encendre l’alerta continental tallant les comunicacions amb el Regne Unit. Alemanya, França i Espanya van instar la Comissió Europea a prendre una decisió comuna d’urgència, i la reunió serà avui al matí. I, esclar, Àustria, Bulgària, Luxemburg, Irlanda i les mateixes Alemanya i França van decidir tirar també pel dret i tallar comunicacions. Des de Catalunya, la consellera Vergés apressava Espanya a actuar ràpidament, però Madrid es limita a “reforçar les proves PCR als aeroports”.

Abans d’aquests moviments, pràcticament en cascada, només els Països Baixos havien admès haver detectat en territori propi un positiu coincident amb la nova soca. I, això sí, Londres anunciava un màxim de 36.000 nous positius en 24 hores (rècord des que es va declarar la pandèmia). Els experts asseguren que és massa aviat per determinar els efectes reals de la nova soca, tot i que hi ha acord que, efectivament, la velocitat de propagació és més alta.

En definitiva, en poc més de 48 hores s’ha passat de mirar d’oferir flexibilitat per passar el Nadal gestionant les recomanacions dels experts en salut pública i epidemiòlegs, amb unes dades per se ja força alarmants, a córrer per blindar el continent del Regne Unit i evitar que s’hi estengui la nova soca del virus quan la comunitat científica encara no té clara gaire informació sobre aquesta soca. D’anar per darrere dels experts a voler anar per davant.

No és necessàriament dolent. Una cosa és gestionar (amb més o menys encert) unes dades que responen a una lògica previsible i l’altra és afrontar una novetat inesperada que pot desfer aquella lògica. En realitat, la reacció a la nova soca britànica és una constatació més que en aquesta crisi per la pandèmia hi intervenen moltes variables que són volubles. És un joc de contrapesos en constant moviment. La mateixa evolució de la malaltia, l’avenç en el coneixement científic que es té del que ha passat o del que pot canviar, els efectes en l’activitat econòmica, la crisi social, les capacitats de gestió de la salut pública...

Lamentablement, hi ha dues constants: el dolor que causa el covid-19 i les dificultats de la societat en general per saber què es pot fer a cada moment. I potser una gran lliçó que podem treure del que s’ha viscut amb la variant del virus detectada al Regne Unit és canviar la pregunta: que no sigui tant què es pot fer, en el sentit de rebuscar a la normativa per trobar-hi una escletxa, com què s’ha de fer. L’alarma no es va encendre perquè la soca sigui més maligna, que no se sap, sinó per la seva velocitat de propagació, que és el que la fa més difícil d’aturar i de controlar. El focus, i no deixen de repetir-nos-ho els experts, és en la interacció social. Un cop més, prenguem-ne consciència.