El maquillatge d'un 3-0 irreal contra el Liverpool

BarcelonaL’endemà de l’1 de maig, el Barça vivia hores d’emoció i eufòria. Un 3-0 davant del Liverpool el deixaven amb la final de la Champions a tocar i tot era optimisme entre els barcelonistes. Aparentment, res feia pensar que l’equip ensopegaria uns dies més tard, per molt que els anglesos avisessin de l’impacte de jugar a Anfield. S’acceptava que el marcador havia sigut enganyós, que el Liverpool havia merescut almenys un gol al Camp Nou, però l’equip se sentia fort per mantenir a ratlla l’equip de Jürgen Klopp a la tornada. Però el cert és que les sensacions del primer partit ja avisaven que alguna cosa no havia acabat d’anar bé. El problema és que el marcador ho havia amagat.

L’estratègia de Klopp incomoda Valverde

Sense Firmino al 100%, el Liverpool va sortir a jugar amb Wijnaldum en punta. Va ser una decisió intel·ligent de Klopp, que va aconseguir que el Barça no estigués gens còmode per defensar l’interval de la mitja punta. Els centrals no s’atrevien a sortir, perquè Salah i Mané amenaçaven amb diagonals, i els pivots no podien compensar bé les situacions al carril central. Ja tenien el seu duel (contra Milner i Fabinho) i, a sobre, havien d’afegir-hi extres per frenar alguna conducció dels centrals si superaven la presència de Suárez i Messi. Per la dreta, a més, Arturo Vidal i Sergi Roberto tenien problemes per controlar Robertson.

Buscant sensacions positives

Malgrat tot, el Barça se sentia amb forces. Des del començament va acceptar l’intercanvi de cops, encara que li impliqués un punt de descontrol. Al principi, l’anada i vinguda el mantenia equilibrat, sobretot a partir de les pujades per la banda esquerra de Jordi Alba. Davant la impossibilitat d’omplir prou profundament la banda dreta, el recurs de girar l’atac cap a Coutinho i Alba eren una bona solució. Sense el seu lateral titular, el Liverpool no acabava de tancar bé les arribades culers.

Quan l’energia s’acaba

Hi ha una seqüència que sembla clau en el que acabarà passant, malgrat que el marcador després ho pugui posar en dubte: minut 31, Leo Messi fa una acció d’atac llarguíssima, amb una conducció de mig camp, un duel amb Van Dijk i un canvi d’orientació, i queda exhaust. La fatiga el farà desaparèixer durant pràcticament tot el que quedarà de primer temps. Sense l’argentí, el Barça perd autoritat i el Liverpool ho aprofita. A més, l’entrada de Henderson per Keïta accentuarà el canvi de poders al partit i donarà més dinamisme al joc anglès. El Liverpool començarà a menjar-li terreny al Barça i anirà imposant amb més contundència el seu pla.

Tapar el forat de Salah

Amb la balança pesant a favor del Liverpool, el partit activarà Salah en la seva versió més perillosa. Durant el primer temps ja havia fet suar Lenglet, pendent de la cobertura a Alba, però a la segona meitat serà quan encadenarà accions que obligaran Valverde a moure fitxa. El seu canvi va ser Semedo per Coutinho, en un moviment que enviarà Arturo Vidal a defensar la banda esquerra. El recurs va salvar el cop i va permetre al Barça guanyar estabilitat. La ferocitat del Liverpool, absoluta en el tram central del partit, es va veure rebaixada i el partit es va igualar.

Genialitats i contraatacs per acabar

Des de la igualtat però amb un Liverpool que es desesperava per no haver vist porteria encara, el Barça va tornar a trobar un camí de llum cap a l’atac i va retrobar-se amb Leo Messi, intermitent en els trams anteriors. L’argentí ensumava el seu moment movent-se a la mitja punta, esperant una transició letal. El 2-0 ve després d’una passada vertical magnífica de Busquets, que enganya Fabinho i filtra per a l’argentí, que arrenca contra l’última línia anglesa.

El 3-0 neix també d’una acció en què és Jordi Alba qui connecta amb Messi sense migcampistes per davant. Provoca una falta i s’inventa un llançament genial que supera Alisson. KO tècnic al Liverpool en 5 minuts màgics del Barça. El partit encara va regalar un parell d’ocasions claríssimes per als dos equips, en mode envestida per al bàndol red i al contraatac a les acaballes per als blaugranes.

Errors de l'anada que a la tornada es van repetir

Primer canvi de Semedo

Començar amb un doble lateral dret format per Semedo i Sergi Roberto hauria pogut enviar un missatge defensiu i erroni a l'equip de cara a Anfield. Segurament va ser la mesura que va voler evitar Valverde. Al final, però, el tècnic va haver de recórrer-hi per tapar forats defensius.

Messi esperant la contra

Contradictòriament, Messi va fer un segon partit més constant que el primer, on va estar intermitent, però a Anfield va fallar remats i va topar contra els murs de Fabinho, Matip i Van Dijk. Sense Dembélé i amb Malcom desaprofitat, l'equip va evidenciar que només amenaçava al contraatac.

Desconnexions letals

La fotografia de l'eliminació serà per sempre el córner picat amb astúcia per Alexander-Arnold i rematat per Origi. La desatenció general blaugrana va ser molt criticada, però venia sent una tendència de l'equip. A l'anada ja s'havien vist accions a pilota aturada defensades a destemps pels blaugranes.