'Algo bello que quedó atrás': Com es pot explicar la mort a un nen?
El documental segueix durant un any nens que han perdut un familiar pròxim
'Algo bello que quedó atrás'
(3,5 estrelles)
Direcció i guió: Katrine Philp. 88 minuts. Dinamarca, 2020. Documental. Disponible a Filmin
Aquest documental premiat al festival SxSW té una virtut que és també una limitació: la seva encomiable senzillesa està construïda a partir d'un sistema de decisions que s'intueix rigorós, tant que de vegades trobes a faltar que la directora se salti el que sembla un conjunt de regles preses a priori i es deixi influir més per allò que revela el rodatge. El tema és apassionant i commovedor: el documental segueix durant un any diversos nens que han perdut un familiar pròxim –pares, mares– i que van a un centre especial on els ajuden a gestionar el dol.
La directora Katrine Philp sembla emular el documental Hold me tight, let me go, sobre una escola especialitzada en nens considerats problemàtics, on Kim Longinotto seguia les pautes d'una aproximació estrictament observacional a l'univers filmat. Com al film de Longinotto, en el de Philp la càmera és invisible, les entrevistes escasses i els protagonistes exclusivament els nens, i deixa en l'anonimat les treballadores del centre. Al contrari d'aquella pel·lícula –d'estètica aspra i en la qual la realitat semblava irrompre inesperadament–, Algo bello que quedó atrás mostra un univers controlat, recolzat en una estilitzada direcció de fotografia i un ús emotiu de la música. És un film sobri i delicat sobre un tema important, però de vegades tens la sensació que aquell oncle jove, sobrepassat per haver de tenir al seu càrrec el nebodet, podria haver tingut alguna cosa a explicar.
