Ara fa 25 anys de la firma dels Acords de Dayton, un tractat que va posar fi al genocidi a Bòsnia i Hercegovina però que ha acabat convertit en una condemna política per al país. Aquella pau enverinada es va traduir en una estructura política basada en la divisió ètnica que pesa com una llosa sobre el present de Bòsnia, l’únic país dels Balcans occidentals, al costat de Kosovo, a qui no s’ha donat encara l’oportunitat de negociar un futur a la Unió Europea.
La Bòsnia i Hercegovina post- Dayton està marcada per una Constitució que ha acabat protegint una elit governant, corrupta i ineficaç, que ha sacralitzat la divisió i la complexitat administrativa amb la imposició d’un repartiment del poder ètnic (entre bosnians musulmans, croats i serbobosnians) que alimenta l’explotació de la retòrica per dissimular les disfuncions i els fracassos polítics. La generació Dayton és, a més, la més castigada per la falta d’expectatives. Aquells joves nascuts amb el final de la guerra malden per construir-se una vida en un país sumit en una fuga de cervells i d’esperances. Bòsnia té una de les taxes d’atur juvenil més altes del món, un 57,5%.
En una Europa que s’encongeix demogràficament, Bòsnia també es fa més petita. Els seus 3 milions i mig d’habitants estan cada cop més cansats del nepotisme i l’estancament econòmic que frenen el país. Per això, segons l’Organització Mundial de les Migracions, entre el 2009 i el 2019 Bòsnia i Hercegovina va patir la caiguda de població més pronunciada d’Europa, després de Lituània. Molts dels joves més qualificats han marxat a buscar feina a fora, sobretot a Alemanya, el destí del 54% dels migrants bosnians. Les remeses de l’estranger representen ja el 13% del PIB. Però mentre els joves bosnians busquen una sortida a la Unió Europea, els Vint-i-set mantenen el seu país en uns llimbs eterns carregats de demandes a un estat disfuncional incapaç, fins ara, de reformar-se.
Bòsnia i Hercegovina va demanar formalment ser membre de la UE el febrer del 2016, però, fins avui, continua presentant una llarga llista de reformes pendents -en àmbits com la independència judicial o la lluita contra la corrupció- que l’allunyen de l’estatus de candidata.
“El que es demana als líders de Bòsnia no es demana a cap altre país candidat”, ha denunciat reiteradament l’European Stability Initiative (ESI), un centre d’estudis especialitzat en els Balcans. I la mirada europea sobre Bòsnia també ha sigut, fins ara, incapaç de reformar-se, incapaç de construir alternatives reals a la ineficàcia política. Mentre els estats membres continuen atrapats en la por de seguir ampliant la UE, des de les institucions europees s’aposta per finançar la feina de la societat civil.
Noves fornades
Davant la incapacitat internacional i la paràlisi governamental, el canvi polític i social fa temps que està en marxa a Bòsnia. Des dels carrers, la política local o la cultura despunten lideratges de nova fornada i experiències interètniques, com la de l’associació de futbol bosniana, que ha suprimit les quotes que durant anys van determinar el seu funcionament i la seva composició.
Des de fa temps, les múltiples protestes contra la corrupció que han anat apareixent als carrers de les grans ciutats han demostrat ser molt més transversals que el sistema polític. Un quart de segle després, doncs, el malestar pels llastos econòmics, socials i polítics del país s’ha imposat sobre una divisió que sublimava les fronteres de la guerra. Bòsnia es vol alliberar d’aquella pau enverinada.