L’al·licient de l’encaix Busquets - De Jong
L’aposta atrevida de Valverde a San Mamés no va funcionar i l’holandès va trobar a faltar socis, mentre que el català no va disputar ni un minut
BarcelonaLa derrota del Barça a San Mamés va anar precedida d’una posada en escena sorprenent d’Ernesto Valverde a la línia de migcampistes. El tècnic extremeny, que tants cops ha demostrat que es regeix per les jerarquies, va deixar dos dels seus jugadors de més confiança a la banqueta: Ivan Rakitic i Sergio Busquets. Frenkie de Jong va ocupar la posició de 4, mentre que els interiors van ser per a Carles Aleñá, el nom que en menys travesses sortia com a titular, i per a Sergi Roberto, de qui Valverde va dir al principi de la pretemporada que es planteja seriosament que jugui més de migcampista, tot i que tampoc és descartable que també ocupi la posició de lateral aquest curs. Amb Arthur descartat per la falta de rodatge després d’haver disputat la Copa Amèrica i amb Busquets de suplent, el tècnic va exhibir la valentia que sovint se li exigeix davant de decisions habitualment conservadores i es va regir per les bones sensacions que havien deixat De Jong, Roberto i Aleñá en l’últim partit contra el Nàpols. Una aposta que, tot i que s’ha de llegir contextualitzada per ser el primer partit oficial amb l’equip poc rodat, a mitjans d’agost i amb el mercat obert, permet treure algunes conclusions. Una de les més destacades i que es va confirmar a San Mamés és la poca predisposició, de moment, de Valverde a ubicar en el mateix onze Busquets i De Jong.
Només 24 minuts plegats
D’encà que ha arribat al Barça, l’holandès només ha compartit 24 minuts amb el català (en el primer dels dos amistosos contra el Nàpols). Contra l’Athletic, en un feu bilbaí que suposava un examen de nivell -“La competició ens ha posat al nostre lloc”, va deixar anar Gerard Piqué després del partit-, Valverde va decidir apostar als interiors per dos migcampistes que tenen habilitat per associar-se, ja que s’han format al planter blaugrana, però tant Roberto com Aleñá destaquen més per tenir un perfil de recorregut i arribada que no pas de construcció. Mentre que els interiors del perfil d’Arthur llueixen més baixant a rebre la pilota i associant-se, el reusenc i el maresmenc exploten més les seves qualitats a camp obert.
Tant Roberto com Aleñá sortien intensos a la pressió, però l’Athletic no dubtava en activar una arma tan senzilla com eficaç en el seu futbol per superar la primera pressió blaugrana: el joc directe. En la creació, el mig del camp del Barça va patir: la consigna de mantenir la pilota era clara, però la pressió basca pràcticament home a home impedia pensar amb claredat davant d’un Atheltic molt més rodat, intens i treballat físicament, un pretext innegociable dels equips que dirigeix un tècnic com Gaizka Garitano: més robustos que vistosos.
De Jong va ser el primer a patir l’alta pressió home a home, quan un marcador experimentat com Raúl García li va deixar anar una trompada tot just començar el partit. El veterà futbolista navarrès, a més de ser una paparra en la pressió a l’holandès, li exigia una vigilància permanent, ja que quan l’Athletic proposa joc en llarg, García és un dels futbolistes amb més tendència a trepitjar l’àrea rival. Roberto i Aleñá miraven de baixar a rebre, però, amb una naturalesa més vertical que horitzontal, no van aconseguir donar ni fluïdesa ni continuïtat al joc.
Quan el Barça aconseguia superar la primera línia de pressió basca, Sergi Roberto va intentar alguna desmarcada de ruptura, aprofitant la tendència dels extrems blaugranes a jugar per dins, però sense encert. Mentre que Aleñá va intentar alguna passada amb profunditat, però va topar amb una davantera que a la mitja hora de partit es va quedar òrfena de Suárez, Griezmann encara necessita temps per acoblar-se a l’ecosistema blaugrana. La falta d’entesa del davanter francès amb els migcampistes i amb Jordi Alba, així com la manca de profunditat que va tenir tant a la banda esquerra com quan va jugar de 9, són deures pendents que s’haurien de resoldre aviat.
El primer mig del camp de Valverde va ser atrevit en el plantejament, però inoperant en el joc, i va posar damunt la taula una qüestió que el tècnic blaugrana haurà d’argumentar com és la poca predisposició a ajuntar en un mateix onze Busquets -de pivot- amb De Jong -d’interior-, posició en què a l’Ajax ja va demostrar que se sent còmode. Jugant de 4 a San Mamés, De Jong va recollir la pilota força cops entre els centrals, però la tendència a mirar endavant de Roberto i Aleñá i el fet que l’holandès hagi aterrat fa poc al Camp Nou van fer que molts cops optés per jugar amb els centrals, mentre l’Athletic veia com el seu pla funcionava i aconseguia desactivar el Barça. És aquí on l’encaix de Busquets i De Jong es presenta com una solució per recuperar el domini al mig del camp, amb el permís d’Arthur. L’holandès no amagava la seva tendència a les conduccions verticals amb pilota, però ha demostrat una sobrada intel·ligència i habilitat pel joc associatiu, valors que l’han dut a fitxar pel conjunt blaugrana.
De Jong pot ser un relleu de Busquets per dotar el de Badia del Vallès de les rotacions necessàries, però amb la temporada tot just començant costa d’entendre la suplència del migcampista català a San Mamés. Amb la necessitat d’exigir a Arthur un pas endavant en el seu segon any a Barcelona, l’encaix De Jong - Busquets és un al·licient que pot dotar el Barça d’un ampli ventall de recursos en la construcció i la creació del joc en un club que quan més ha excel·lit ha sigut a partir del domini de la pilota a la sala de màquines. Valverde va mostrar valentia donant galons a De Jong a San Mamés i confiant en Aleñá, però a la mitja hora de partit ja va fer escalfar Rakitic i al descans va fer entrar el croat pel migcampista del planter. Riqui Puig hauria pogut ser una alternativa, però no va anar convocat.
Amb Rakitic l’equip va estar més junt i De Jong va trobar més sortides i els blaugranes van millorar -ajudats en gran part pel dinamisme de Rafinha, dels pocs blaugranes destacats en la derrota contra l’Athletic-, però va ser insuficient en un feu exigent com San Mamés. Hipotètics retorns de Neymar a part, la recuperació de Leo Messi no pot ser l’únic al·licient a tenir en compte. L’encaix Busquets - DeJong esdevé un escenari engrescador.
