Alt rendiment, dones i maternitat
Aquest cap de setmana s’ha disputat el Campionat d’Espanya de trail de la Federació d’Atletisme, la prova principal per formar l’equip que participarà al Mundial del maig. Els tres primers, tant en homes com en dones, tenen la plaça assegurada. Del podi femení, l’or i el bronze són mares, és a dir un 66,6% del podi ha passat per la maternitat. De les sis components finals de l’equip que participarà al Campionat del Món, ara mateix un 33,3% són mares, amb una àmplia possibilitat que, d’aquestes sis, com a mínim tres, el 50%, hagin passat una o dues vegades pel procés d’un embaràs, i a més compaginen la feina, els entrenaments i la competició d’alt rendiment amb la maternitat.
Se’n parla massa poc, i no només en l’entorn esportiu, sinó en el professional en general. Per a nosaltres mateixes, sovint, sembla un tabú, i cal normalitzar-ho. Parlar-ne, explicar-ho, fer-ho públic normalitza les situacions. Les dones ho necessitem, i la societat, tant en l’entorn esportiu com des d’un punt de vista global, també.
Les esportistes passem anys debatent-nos entre seguir la nostra carrera esportiva o ser mares. Durant un llarg període ho veiem incompatible i això ens fa renunciar o ajornar força temps una experiència vital que, potser amb més coneixement o normalitat, no deixaríem per tan endavant. Les esportistes no som les úniques, sinó que compartim la mateixa situació amb moltes dones en posicions professionals concretes en què desaparèixer uns mesos del mapa o perdre unes facultats físiques per tornar a guanyar-les després ens juga en contra.
Fa quinze dies comunicava als meus espònsors que aquest any no tindria calendari competitiu, que el meu calendari se centraria en el fet de ser mare. Els hi comunicava il·lusionada, però amb certa recança per la resposta que en podria rebre. En general la reacció ha estat molt positiva, i això ens demostra que la societat avança. Darrerament hem vist dones exercint importants càrrecs polítics sent mares, així com executives, personatges públics, presentadores, models. Però segur que els ha costat fer el pas. Una de les respostes que vaig rebre em va fer obrir els ulls: “Som conscients que l’esportista no és només esportista mentre practica esport, sinó que ho és en tots els aspectes de la seva vida, i com pots deixar de ser-ho mentre estàs embarassada?”
Parlem-ne, expliquem-ho, normalitzem-ho i potser les dones que ens segueixen podran gaudir de l’esport, la competició o de la seva professió sense debatre’s inconscientment amb l’angoixa de la maternitat.
