Altaveus sense fils: pràctics, però no ‘hi-fi’

Tradicionalment, per escoltar música calien quatre components: una font de so, un amplificador, un o més altaveus... i els cables per connectar-ho tot. Com que aquests són els que acostumen a complicar la instal·lació, cada vegada són més habituals els altaveus que poden rebre la música sense fils. N’he provat tres, cadascun amb les seves particularitats, avantatges i inconvenients.

Dos d’aquests altaveus comparteixen la vocació portàtil: combinen l’absència de cables amb la incorporació d’una bateria recarregable interna que permet escoltar música durant unes 20 hores sense tenir cap endoll a prop. Es tracta dels models Roar Travel d’HP i Turbo X de Riva. Hi ha altres altaveus portàtils, però aquests dos es distingeixen per una altra característica: les seves bateries internes també serveixen per carregar la del telèfon mòbil o la tauleta en cas de necessitat, i s’evita haver de portar a sobre una bateria externa de reserva. Aquesta enginyosa funció serà cada vegada més habitual en tota mena d’aparells equipats amb bateria interna, de manera que un usuari pugui compartir l’energia entre els seus dispositius propis o bé cedir-ne una mica a algú altre. L’agraïment dels amics està garantit.

Tant el Roar Travel com el Turbo X poden rebre per Bluetooth la música procedent de l’ordinador, el mòbil o la tauleta, tot i que també disposen d’un connector minijack per endollar-hi altres aparells o bé obtenir una millor qualitat de so. Cap dels dos ofereix la possibilitat d’aparellar els dispositius mitjançant NFC, posant-los en contacte. Quan funcionen connectats al telèfon també serveixen de mans lliures de sobretaula, per atendre les trucades sense mans. I els dos ofereixen un cert grau de resistència a l’aigua, no prou per submergir-los però sí per suportar esquitxos o una pluja sobtada.

Fora d’aquestes coincidències, els dos altaveus no podrien ser més diferents. El Roar Travel té la forma i la mida d’un entrepà de xapata, revestit d’una capa de neoprè que per darrere s’estira per fer de suport i en un costat amaga els cables i connectors necessaris per carregar l’altaveu o un dispositiu extern. Fent honor al seu nom, és un altaveu de viatge sense més pretensions. El so millora considerablement el dels minúsculs altaveus de qualsevol telèfon mòbil, però no deixa de ser monoaural. Pesa 270 grams i costa uns 100 euros.

El Turbo X ja és una altra cosa. Per començar, costa 350 euros. Tot i ser portàtil, és cinc vegades més gros -i pesa cinc vegades més- que el Roar Travel, perquè conté tres altaveus actius per oferir so estereofònic, més dos radiadors passius per reforçar els greus. El resultat sonor és dels millors que he escoltat en un altaveu d’aquesta mida i categoria. La qualitat del mans lliures telefònic també és superior: un segon micròfon ajuda a reduir el soroll ambient. Incorpora un sensor de proximitat que fa encendre els botons de la part superior quan hi acostes la mà, molt pràctic si l’habitació està a les fosques. Entre aquests botons n’hi ha un per activar un efecte envoltant que incrementa virtualment la separació estereofònica, simulant un camp sonor més ampli que dóna millors resultats amb els videojocs i les pel·lícules, i un altre anomenat Turbo que augmenta set decibels el nivell sonor per a les ocasions en què cal més volum, a costa d’una certa distorsió en els greus. Llàstima que insisteixi a anunciar l’activació d’aquesta funció afegint-hi durant uns segons el soroll d’un cotxe accelerant. Suposadament, l’altaveu permet la connexió directa d’un plat per escoltar discos de vinil, però en realitat cal que el plat tingui preamplificador amb correcció RIAA. Riva disposa de l’aplicació gratuïta Ground Control per controlar des del mòbil Android o iOS les funcions de l’altaveu i consultar el nivell de càrrega de la bateria.

El tercer altaveu sense fils que he provat és el Samsung Multiroom 360 R1 i pertany a una espècie completament diferent dels altres dos. Juga en la mateixa lliga que el Sonos Play i el Bose SoundTouch que vaig analitzar aquí fa uns mesos: són altaveus que es connecten a la xarxa wifi de la casa per rebre la música procedent de serveis de streaming com Spotify, Deezer o Apple Music -no totes les marques són compatibles amb tots, consulteu abans amb quins ho és l’altaveu que us interessa, i recordeu que cal estar abonat a la modalitat de pagament-, o bé d’emissores de ràdio per internet. De fet, el més difícil acostuma a ser enviar-hi la música que teniu guardada al disc dur de l’ordinador o a la memòria del telèfon, tot i que el Multiroom R1 també ofereix connexió Bluetooth. La música que volem escoltar i el volum d’audició es trien amb les aplicacions de Samsung per a mòbils, televisors o rellotge connectat. També és possible assignar un o més altaveus a cada habitació -per exemple, posar-ne un a cada costat de la tele i configurar-los com a grup estereofònic-, i triar a la pantalla què volem escoltar en cadascun d’ells.

Cada Multiroom R1, un cilindre negre de la mida d’una ampolla de litre i mig, costa 199 euros. És un recinte de dues vies, amb l’altaveu d’aguts orientat cap a dalt i el de greus cap a baix per obtenir omnidireccionalitat amb l’ajut d’unes lents acústiques. L’efecte màxim s’aconsegueix muntant-lo en un pedestal, motiu pel qual porta una rosca estàndard de trípode a la part inferior. La qualitat de so és força bona, sobretot perquè és el més gran dels tres altaveus provats. Però com el Sonos i el Bose, dir-ne sense fils d’aquest Samsung resulta enganyós, perquè han d’anar endollats al corrent. L’únic que estalvies és el cable de senyal. Els tres altaveus compleixen la seva missió correctament. Ara bé, convé no perdre de vista que tant aquests com tots els seus rivals primen la comoditat per sobre de la qualitat de so. La incorporació de l’electrònica que cal per a la connexió sense fils -i de la bateria en el cas dels models portàtils- va en detriment de les prestacions acústiques. Pels 350 euros que costa el Riva o els 400 d’una parella de Samsung R1 es poden comprar un amplificador i dos altaveus passius que sonen força millor; amb fils, això sí. La clau és decidir si només volem sentir música o també escoltar-la.