Un amagatall de sarcòfags intacte durant 2.500 anys

BarcelonaL’estesa de sarcòfags i taüts era espectacular, amb la icònica piràmide esglaonada de la necròpolis de Saqqara estratègicament col·locada com a paisatge de fons. Desenes de caixes antropomorfes, moltes de les quals pintades, perfectament conservades, algunes banyades en or, es desplegaven en un escenari aixecat especialment per a una roda de premsa massificada, amb polítics, periodistes, personalitats i ambaixadors que van presenciar “la troballa més important del 2020”, segons les autoritats egípcies. Una missió d’arqueòlegs egipcis va presentar la troballa d’uns 100 taüts de fusta -alguns dels quals amb les mòmies a l’interior- i uns 40 objectes a Saqqara, la necròpolis de l’antiga capital egípcia de Memfis, 30 quilòmetres al sud-oest del Caire, prop del Nil.

El més excepcional, per als experts, no és la gran quantitat de tombes aparegudes -és habitual trobar grups funeraris: cal pensar que durant 4.000 anys es van enterrar persones en aquesta vasta necròpolis, que és com un formiguer subterrani- sinó que es trobin “en perfectes condicions de conservació”, com va assenyalar dissabte a Saqqara el ministre egipci de Turisme i Antiguitats, Khaled el-Enany.

La clau és que la troballa s’ha fet en pous funeraris que han estat pràcticament intactes 2.500 anys. “És habitual que a les necròpolis de Luxor o Tebes s’amaguin els sarcòfags per no perdre la identitat dels morts, per evitar saquejos. Però és excepcional trobar un amagatall amb tants sarcòfags i tots d’èpoques tardanes però més o menys variades”, explica el restaurador d’arqueologia Agustín Gamarra, que acaba de tornar de Luxor, on participa en l’excavació i restauració del temple de Tuthmosis III des del 2009. El covid no ha aturat els arqueòlegs, perquè el país va reobrir fronteres al juliol. “El més normal és que la tomba estigui plena de sorra, que hi hagi hagut saqueig. I que trobis la fusta menjada pels tèrmits, que estigui fet pols, pols literal. Trigues dies a poder-ho tocar, a poder-ho moure. És excepcional que sigui tan sòlid. Però passa, esclar, el desert té unes grans condicions de conservació”, afegeix.

“Saqqara és tan important com les piràmides de Gizeh, perquè alberga la primera piràmide esglaonada del món”, explicava El-Enany. A més dels taüts, en els pous funeraris situats prop de la piràmide dedicada al rei Djoser (2.700 aC), a 12 metres de profunditat, hi havia també 28 màscares de la deïtat de la necròpolis, Ptah Soker, estatuetes i amulets. Les noves descobertes situen aquesta necròpolis de nou al mapa, després de la troballa de 59 taüts pintats i amb mòmies en bon estat feta aquest mateix agost i anunciada a l’octubre.

Els estudis preliminars demostren que els sarcòfags pertanyen a homes d’estat, sacerdots i elits de la 26a Dinastia. En la roda de premsa es va obrir una tomba i es va mostrar una anàlisi amb rajos X d’una mòmia. La tomografia indica que la persona va morir als 40 anys, feia menys d’1,65 m d’alçada i no patia cap malaltia mortal. “Es van cuidar els més mínims detalls i té una cara molt bonica. A parer meu aquesta mòmia pertany a l’era ptolemaica [323 aC - 30 aC]”, va apuntar el secretari general del Consell Suprem d’Antiguitats, Mostafa Waziri. Efectivament, segons els experts es tracta de taüts segellats entre el període tardà i l’era ptolemaica. Segons les autoritats egípcies, Saqqara seguirà donant sorpreses. “Avui no és el final, considero que és el principi”, va dir El-Enany. El 2021 esperen trobar on era el taller de preparació dels taüts.

El nou museu, una fita esperada

Les troballes s’exposaran al Gran Museu Egipci, que ha endarrerit l’obertura fins a l’any vinent a causa del coronavirus. El centre serà una fita per al turisme internacional, tant per als profans com per als especialistes, perquè albergarà totes les troballes d’excavacions com la de Saqqara juntament amb altres taüts de 3.500 anys d’antiguitat de la necròpolis d’Al-Assassif, a Luxor; però especialment s’espera veure completa la tomba de Tutankhamon.

“Només això ja és brutal. Serà espectacular, un gran focus d’atenció”, diu Gamarra, que va viure al Caire del 2006 al 2010. Assegura que no s’han de veure amb suspicàcia els insistents anuncis de descobertes: “Ha coincidit una campanya afortunada i també la necessitat de reactivar el turisme, per això tanta publicitat”, admet Gamarra.