40 amics recorden i celebren Pasqual Maragall
Barcelona“Han passat els anys i el pare ha anat empitjorant, però conserva un humor envejable. Ens estima i ens segueix emocionant. Estem tocats, però no enfonsats”. Serveixin aquestes paraules de Cristina Maragall, la filla de Pasqual Maragall, per resumir l’esperit de la trobada Records, que va tenir lloc dijous al vespre a la seu de RBA i que servia per presentar el llibre amb el mateix nom i celebrar els deu anys de la Fundació Pasqual Maragall, que investiga incansablement la malaltia de l’Alzheimer amb l’esperança de poder erradicar-la algun dia.
El doctor Jordi Camí, director de la fundació, expressa l’esperit que sempre els ha mogut, un esperit presidit per l’eloqüent pensament de Maragall: “Enlloc està escrit que l’Alzheimer hagi de ser incurable”. L’acte va comptar amb la presència de la majoria dels successors de Maragall a l’alcaldia de Barcelona: Joan Clos, Xavier Trias i Ada Colau. També amb la del seu predecessor: Narcís Serra. I també, esclar, amb la família de l’expresident de la Generalitat, entre ells el conseller Ernest Maragall, ahir d’actualitat perquè sona com a substitut d’Alfred Bosch com a alcaldable d’ERC a Barcelona.
El llibre Records recull el testimoni de 40 persones que han conegut bé Pasqual Maragall i que rememoren vivències, anècdotes i aprenentatges al seu costat. Entre d’altrsj, Margarita Obiols, Júlia Otero, Lluís Bassat i Queco Novell, que des de l’escenari ahir van fer memòria en públic. Novell destaca la forta personalitat del polític, l’empatia i la confiança que desperta més enllà de les afinitats i les discrepàncies polítiques: “Està més preocupat de ser persona que no pas de la imatge que transmet. És una persona transversalment estimada”. En aquest mateix sentit s’expressa Obiols: “Una persona immune a la part negativa del poder”. I en fa una definició molt reveladora: “Amb el Pasqual passa una cosa molt curiosa: tothom es pensa que té amb ell una relació especial”.
Amb “criteri i mirada pròpia”
Lluís Bassat explica que amb Maragall es coneixen des de fa 70 anys, des de l’Escola Virtèlia. Recorda temps de futbol i ping-pong i la frase que un dia li va dir el seu pare: “L’única cosa teva que tens a la vida és el que tens a dins del cap”, una frase que li ha servit sovint i que avui l’uneix molt al record del seu company d’infància. El que més li ve de gust destacar a Júlia Otero és que mai mirava de reüll per atendre cap indicació que un assessor li pogués donar: “Té un criteri i una mirada propis”. “Té valentia”, rebla Obiols.
“Vull reivindicar el concepte maragallada ”, exclama Otero. Ja sabeu, aquelles reaccions, sentències i estirabots que va posar de moda en especial durant la seva època de president de la Generalitat. “Això l’hi deien amb menyspreu”, precisa Novell. “Denotava audàcia, lideratge i capacitat de veure més enllà”, rebla Obiols. I Bassat posa en valor “el sentit de la justícia” que a criteri seu movia Maragall en les seves decisions. Bassat les va conèixer bé, sobretot durant els anys de gestació, posada en marxa i execució dels Jocs Olímpics de 1992. “Catalunya troba molt a faltar Pasqual Maragall!”, conclou Otero com a encesa proclama final.
