Ana Rosa, Abascal i la “derechita valiente”

El programa de Ana Rosa havia anunciat que l’endemà de la jornada electoral Santiago Abascal seria entrevistat per la presentadora. Una bona jugada d’Ana Rosa perquè, passés el que passés, Vox hi assistiria com a partit victoriós. El resultat de l’entrevista va ser esperpèntic. L’únic interès televisiu que té aquesta entrevista és el de veure Ana Rosa Quintana fent un ridícul periodístic estrepitós. A cada pregunta semblava que li estigués fent una petició a Abascal perquè li fes un Vox a la mida del que ella desitja.

Abans de començar, però, van fer una careta amb una música triomfal i heroica i imatges a càmera lenta d’un Abascal victoriós. La primera era d’ell muntant a cavall. Semblava una paròdia d’una sèrie televisiva dolenta protagonitzada per un militar dels Balcans. Amb lletres enormes, apareixien uns rètols a tota pantalla que anunciaven la seva presència amb grandiloqüència: “ HOY: SANTIAGO ABASCAL. 24 ESCAÑOS. EN PLATÓ, A CONTINUACIÓN ”.

El moment més gloriós -que va desconcertar el mateix Abascal- va ser quan li va preguntar: “ Hay una tendencia en Europa de aparición de partidos de la extrema derecha, o de la ultraderecha o de muy de derechas... que no se ha trasladado a España. ¿Cree que va a trasladarse a España en un futuro? ” És a dir, per a Ana Rosa, Vox no és ultradreta ni forma part de l’extrema dreta creixent a Europa. És simple nacionalisme espanyol una mica deixat anar. La deu considerar la derechita valiente en contrast amb la “ derechita cobarde ” a la qual no para de fer referència Abascal. Per a Ana Rosa Quintana, Vox no té res a veure amb l’extrema dreta que s’estén per Europa. Ana Rosa va anunciar el tuit de felicitació de Salvini a Vox, però a la presentadora no li sembla que la ultradreta hagi arribat al Congrés espanyol. Ella mateixa va ser indulgent a l’hora de valorar el partit d’Abascal: “ Malos no son. Pero quizá un poco extremistas sí ”, va sentenciar amb un somriure.

“ ¿Quizá han radicalizado demasiado su discurso? Me refiero en temas como feminismo, género, inmigración... ”, li preguntava ingènua Ana Rosa com si el posicionament del partit només tingués a veure amb aspectes concrets i secundaris. En canvi, sobre la desaparició de les autonomies el discurs no li sembla radical. Una Ana Rosa devastada i decebuda amb la victòria socialista, sense esperances de pacte amb Ciutadans, li va arribar a demanar a Abascal si no li agradaria tornar al PP.

La dreta mediàtica ha decidit blanquejar Vox. Per a ells, ni és ultradreta ni Espanya està dins el grup de països europeus afectats per aquest fenomen. És més, durant l’entrevista van fer que aquesta percepció semblés un problema de prejudicis de la premsa internacional. Han calgut 24 escons perquè l’extrema dreta deixi d’existir i es converteixi en una nova esperança per posar ordre a Espanya.