L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Bolsonaro o el pitjor de nosaltres mateixos'

Avui el món fa més mala cara, perquè una candidat racista, masclista, homòfob i que fa apologia de la tortura i de la dictadura ha guanyat les eleccions al Brasil.

Es diu Jair Bolsonaro. Ja n’han sentit a parlar, era el candidat de l’extrema dreta, però a partir d’ara serà el president d’un gegant mundial com el Brasil. I per això dic que el món fa més mala cara, perquè Bolsonaro s’afegeix a la llista de Trump als Estats Units, Salvini a Itàlia, Duterte a les Filipines, Orbán a Hongria. Presidents que identifiquen els enemics, que abracen el nacionalisme i reneguen dels drets humans, que semblaven una conquesta irreversible.

A aquestes altures, preguntar-nos com és possible que la gent, sobretot la gent més pobre, pugui votar polítics així no solucionarà res. A Bolsonaro l’han votat els que estan tips de la corrupció d’alguns polítics, els que volen llei i ordre, els que veuen que la vida no els va tan bé com els anava abans i no entenen els canvis, ja siguin digitals o de costums. Trump va guanyar dient tres coses: construirem un mur contra la immigració, farem tornar les fàbriques que se’n van a anar a la Xina, acabarem amb les guerres en llocs sense sentit com l’Iran o l’Afganistan. Va identificar Hillary com la candidata dels que se senten còmodes controlant el declivi del país, de l’establishment que assegura els interessos dels de sempre. Trump, com Bolsonaro, no farà gran cosa per millorar la vida de la gent, sobretot de la gent pobra, però el seu llenguatge agressiu i les seves solucions fàcils de comprendre desprenen l’autoritarisme que el pitjor de nosaltres mateixos està disposat a escoltar i a votar. Si l’esquerra, o el que en quedi, si els partits liberals volen respondre a aquesta onada que no fa preveure res de bo, que comenci per deixar de fer sermons, de proclamar la seva superioritat moral, i que comenci a dirigir-se a la gent que fa poc els votava. No ho tindran fàcil, perquè un insult o una provocació tenen més impacte a les xarxes i als cervells que una bona explicació. Però aquest és el món que tenim avui i cal afrontar-lo.

Mentrestant, a Espanya, una vicepresidenta se n’ha anat avui al Vaticà a intentar que el Papa aturi l’enterrament de Franco a la catedral de Madrid. Tot el que els podria dir ho ha dit avui amb la seva mà mestra en Ferreres a la contra de l’ARA.

“Com que no podeu erradicar el franquisme d’Espanya penseu dissimular-ho traslladant el mort… Santa innocència”.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.