L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Bon tros de quòniam'

A aquestes altures ja deuen estar al cas que, ahir, el president Quim Torra li va dir “bon tros de quòniam” al president espanyol, Pedro Sánchez.

Sobre el qualificatiu: els insults no només no arreglen res sinó que tendeixen a espatllar-ho tot, sobretot quan són entre presidents, dels quals s’espera una contenció institucional.

“Tros de quòniam” fa molt del president Torra, perquè és qualificatiu pejoratiu però dins d'un registre culte. El va rescatar Joaquim Ventalló quan va traduir del francès els insults del capità Haddock, de Tintín.

Si algú s’escandalitza, que recordi que Sánchez va dir de Torra que era un “racista”, un “xenòfob”, un “supremacista” i “el Le Pen de la política espanyola”. Al costat d’aquestes barbaritats, “bon tros de quòniam” és un insult de còmic infantil.

Però l’important no és què va dir Torra sinó per què ho va dir. I ho va dir després de sentir això: “Em crida l’atenció que l’independentisme català sempre exigeixi a la política espanyola desjudicialitzar el conflicte. Però qui insisteix en judicialitzar el conflicte és l’independentisme. Perquè la inhabilitació de Torra era absolutament innecessària si hagués complert la llei i els requeriments que els tribunals sistemàticament li estaven fent. Hi va haver conselleries que van retirar aquestes pancartes”.

En política es retorcen els arguments, però això que acaben de sentir és un escarni. Que Sánchez digui que els que judicialitzen la política són els independentistes després que els Jordis siguin a la presó per haver dit a la gent que se n'anés casa enfilats damunt d'un cotxe de la Guàrdia Civil, que els presos polítics fossin condemnats per sedició, que un regidor de Vic fos cridat a declarar per haver dit que no es pot fer una truita sense trencar els ous, que tot un Tribunal Suprem es plantegi inhabilitar tot un president per una pancarta o que avui vagi a judici un regidor, Jordi Pesarrodona, per desobediència greu l’1 d’Octubre, fa llàstima.

Perquè, a més a més, a Pesarrodona l’han acusat perquè li tenen ganes, perquè les forces de seguretat no poden tolerar que un artista faci paròdia de la policia, com va fer Pesarrodona ahir va fer tres anys, posant-se un nas de pallasso al costat d’un policia que vigilava l’entrada d’un edifici públic.

L’estat espanyol ha estat una màquina de judicialitzar el Procés. I el primer que ho sap és Pedro Sánchez, que està a punt de tirar endavant una reforma al Codi Penal del delicte de sedició, perquè a Espanya tingui la mateix gravetat -és a dir, molta menys- que la que té en altres països europeus, on van molt amb compte amb l'ús d’aquesta figura (o on directament no existeix) perquè al final una gran manifestació amb vidres trencats podria acabar sent sedició, i aquí saltaria pels aires el dret a la llibertat de manifestació.

Per què Sánchez vol reformar el delicte de sedició? Perquè al rebaixar les penes podria rebaixar-les als presos polítics retroactivament, conscient com és que en minoria com està, els presos polítics li són una nosa per fer política i arribar a pactes, i que, per tant, li convé tenir els presos al carrer.

Quan Sánchez presenti aquest reforma al Congrés, ja s’ho sentirà a dir. És el que passa quan judicialitzes la política, que els hooligans mai no en tenen prou.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.