L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Cercle d'Economia, mal dia per parlar'

No està gens clar qui acabarà sent l’alcalde o l’alcaldessa de Barcelona, perquè Colau no ha descartat definitivament que accepti els vots que Valls insisteix a donar-li, i Colau no els descarta per una raó: mentre ella mantingui l'ambigüitat manté la possibilitat de ser ella qui decideixi qui és el pròxim alcalde, si és ella o Maragall, la qual cosa li retorna part del poder que va perdre diumenge quan va quedar segona. I, naturalment, li dona una posició de força a l’hora de negociar amb Maragall. Als comuns hi ha veus d’“agafem els vots de Valls, que al cap i a la fi hem perdut per menys de 5.000 vots i d’aquí un temps ningú recordarà qui et va fer alcaldessa”, i a Esquerra hi ha malfiança, perquè tot això recorda aquella negociació del 2003 en què l’Esquerra de Carod va fer creure a la Convergència de Mas que hi estava negociant quan, en realitat, el pacte amb el PSC, precisament de Pasqual Maragall, era la primera opció. Avui Esquerra entregarà als comuns el pacte de govern que els proposa. Creuen que és 100% assumible per a Colau (inclou alguns punts que deia Barcelona en Comú en campanya). Veurem com acaba, però els dos finals són possibles, i a Colau li encantaria continuar sent l’alcaldessa, òbviament.

Mentrestant, ahir el president Quim Torra va intervenir a les jornades del Cercle d’Economia que cada any es fan a Sitges.

Jugava en camp contrari i no s’esperava cap sintonia entre ell i els empresaris presents. Torra no va parlar gairebé amb ningú més que amb el president sortint del cercle, Juan José Brugera (l’entrant, Javier Faus, no hi va ni anar) i en, aquest sentit, no es perdin la crònica del cap d’Economia de l’Ara, l’Àlex Font Manté, titulada “La solitud del president”. El retret d’aquests empresaris és que el conflicte polític ho omple tot, que la pèrdua de poder econòmic de Catalunya comença a notar-se i que això acaba deteriorant l’economia: “Mentre es van fent passos per buscar una sortida consensuada al conflicte polític creiem que és fonamental prioritzar el que es coneix com a govern de les coses. L’orientació, de vegades única, al conflicte polític ens porta a afeblir l’acció de govern en qüestions que afecten el dia a dia de la ciutadania”.

Entenc que a tots ens convé que l’economia funcioni (sobretot si funciona per a tothom), però si el conflicte ho omple tot no és per un caprici dels independentistes (partits i votants). Podríem fer la llarga llista de greuges. ¿Estan contents aquest empresaris amb el fet que la connectivitat de l’aeroport del Prat la decideixi Aena des de Madrid? ¿Els sembla correcte el retard i la resistència a fer el corredor mediterrani? ¿No han de dir res de Rodalies? ¿No impacta en la seva competitivitat que estiguem rodejats de peatges a les autopistes, situació desconeguda a la resta d’Espanya? ¿Algun comentari sobre el dèficit fiscal? ¿No creuen que la la resposta de l’estat espanyol a l’1 d’Octubre, quan va animar a traslladar la seu social d’empreses fora de Catalunya, va ser un atac directe al poder econòmic de Catalunya? I, per cert, alguns de vostès s’hi van posar molt bé. Dit d’una altra manera, ¿quan li ha interessat a l’estat espanyol el poder econòmic de Catalunya? I, si algú pensa que exagero, que obri el diari d’avui. Pàgina 21: El govern espanyol només va executar poc més de la meitat de la inversió pública pressupostada el 2018 per a Catalunya. Són dades… del ministeri d’Hisenda!

O sigui, de cada 100 euros d’inversió a Catalunya pressupostats per l’Estat, se’n van acabar executant realment 58. Aquest 58% de compliment queda molt lluny del 75% de compliment en el conjunt d’Espanya. I, si diguessis “home, és que havien pressupostat molts diners…” Doncs no, l’administració estatal va dur a terme inversions en territori català per un valor que representa el 10% del total executat al conjunt d’Espanya, concretament el 10,3%. El 10%, quan Catalunya té el 16% de la població i el 19% del producte interior brut.

¿No serà, senyors del Cercle, que la pèrdua de poder econòmic de Catalunya és un objectiu d’estat? ¿Que té causes estructurals i prèvies al Procés que, precisament, expliquen el Procés?

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.