L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Comprem Barcelona, amb veïns o sense’

La ciutat de Barcelona és una capital mundial. Segons tots els estudis de marca, el món la troba atractiva, admirada, és reconeguda internacionalment. Quan pregunten al món sobre Barcelona, la gent diu que és bonica, divertida, moderna, que té qualitat de vida, i per a molta gent encara és una ciutat per a tota la vida, perquè en puguin fer un lloc on viure ells i els seus fills, com ho ha estat per als seus pares.

I malgrat tot, Barcelona no és feliç. No ho són els barcelonins, que la troben molt cara, saturada de turistes, impossible d’aconseguir-hi un pis assequible. Els anuncis de “Comprem edificis, amb veïns o sense”, que tantes vegades hem vist els últims anys, expliquen com va ser aquesta època en què comprar-se tot un edifici a Barcelona, sobretot a Barcelona, era una de les grans inversions que es podien fer. I a sobre, els últims anys la ciutat presenta evidències de desgovern al carrer, taques d’inseguretat i incivisme. Els comerciants de la plaça Reial han posat una mena de seguretat privada per defensar els seus negocis de carteristes, venedors ambulants de llaunes, camells i pidolaires.

Políticament, Barcelona és un gran transatlàntic amb un rumb vacil·lant, indefinit: Hereu, Trias, Colau, tres partits en dotze anys, i qui sap si quatre partits en setze anys.

Ahir va celebrar-se el debat de candidats a Betevé, amb unes enquestes de fons que revelen que encara hi ha molt vot indecís i que els dos favorits, Colau i Maragall, es poden acabar disputant la vara d’alcalde amb una diferència de deu, dotze, quinze mil vots. Són enquestes, i precisament perquè hi ha vot indecís i fragmentat veurem en què queden les ofertes de Forn/Artadi, Collboni o Valls. Ahir, al debat, Ernest Maragall contraposava el seu model al model Colau, sense que se sàpiga gaire bé en què consisteix el model de Maragall. En canvi, sí que sabem en què ha consistit el mandat de Colau: dificultats per governar, començament activista i final possibilista, un equip de govern que ha acabat desfent-se i un balanç final prou discret, com queda demostrat precisament pels resultats de les enquestes, que en el millor dels casos li donen una victòria tan ajustada com la de fa quatre anys. Per això, aquesta campanya pot jugar-se més com un referèndum sobre Colau, encara que òbviament el més probable és que alguns dels que avui lluiten entre ells acabin pactant un govern per a Barcelona.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.