L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Els desgraciats’

La mesa del Congrés ha de decidir la suspensió de la condició de diputats que ahir van adquirir Junqueras, Sànchez, Rull i Turull. Tothom dona per fet que els diputats seran suspesos (des del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo deia que no hi havia alternativa), però, tot i que la mesa es reuneix avui, no se sap quan anunciarà la suspensió. Per descomptat, socialistes i Unides Podem, i els comuns, saben que fer-ho abans de diumenge alimentaria el vot independentista diumenge que ve. Però ja dic que la mesa ho acabarà fent, la qual cosa convertirà els presos polítics en diputats per un dia, o per uns dies.

I si no els suspenen ara, seran diputats per uns mesos, perquè els suspendrà la sentència que al setembre o a l’octubre els inhabilitarà per a càrrec públic, gairebé amb tota seguretat.

Ahir els presos polítics van fer el que havien de fer, que és, bàsicament, impactar personalment en la consciència dels altres.

És veritat que, després de l’encaixada d’ahir entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras, Sánchez se’n va anar a la Moncloa i Junqueras a la presó, però l’encaixada i el “Tenemos que hablar” són alguna cosa semblant al mínim respecte degut que ha brillat per la seva absència des que els polítics catalans van entrar a la presó o van marxar a l’exili. El PSOE té la responsabilitat: o continua sent el partit acomplexat per la dreta, per la ultradreta, pels mateixos ‘barons’ socialistes, per la vella guàrdia felipista i per l’estat profund que cada dia el desafia aviam qui és més espanyol, o es disposa a fer política amb Catalunya. El problema és que amb presos, exiliats i la sentència pendent, i qui sap si amb unes eleccions a Catalunya a la tardor, la política anirà molt lenta. Sobretot perquè hi ha funcionaris entossudits a convertir la justícia en revenja. Em refereixo al jutjat número 13 de Barcelona, que ha processat 30 càrrecs, excàrrecs del Govern i empresaris pels preparatius de l'1-O, i ha començat a bloquejar els comptes d'alguns dels processats. La setmana passada la lletrada del jutjat va informar la jutge que els diners de la Caixa de Solidaritat dipositats al jutjat (3,7 milions d'euros) no eren suficients per cobrir la fiança de 5,8 milions. Les defenses al·legaven que la resta de diners s'havien de considerar dipositats al Tribunal Suprem, dins la fiança que es va imposar pel judici del Procés. Però la funcionària no va acceptar l'argument. Qui és aquesta lletrada? Montserrat del Toro, la mateixa secretària judicial del 20-S a Economia, la que va demanar un helicòpter per sortir de la rambla Catalunya, la que va sentir “el soroll típic d’un tumult”. No hi ha dia sense humiliació.

Crec que, a Catalunya, les sessions del Congrés i del Senat d’ahir no van sorprendre especialment. Que Vox són la ultradreta i que Ciutadans es comporta com la ultradreta, ja ho sabíem, i per tant, els crits i els cops de puny sobre el mobiliari de Vox i el numeret de Rivera no són estranys. Amb tot, que quedi constància que l’actiud electoral de Rivera contra els presos i l’insult d’Hernando a Romeva els va convertir en guanyadors del premi a la misèria parlamentària.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.