L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Puja l'«A por ellos!» ERC-JXCAT'

La fractura entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana cada vegada és més profunda. Ha estat tancar-se l'acord d'investidura entre el PSOE i Esquerra i començar a escalar les tensions entre els dos socis independentistes de govern. Ahir la consellera de la presidència, Meritxell Budó, va sorprendre tothom anunciant que el president Torra havia demanat al govern que habilités un "mecanisme" per si el Tribunal Suprem no deixava anar Junqueras a Estrasburg dilluns que ve tot i que la justícia europea li ha reconegut la immunitat i el Parlament Europeu ja l'ha inclòs a la llista de parlamentaris. I quin podria ser aquest mecanisme del Govern? Doncs un permís penitenciari especial.

A Justícia, conselleria que governa Esquerra, i que hauria de donar aquest permís, diuen que no sabien que Torra els hagués demanat res. A Esquerra no volen forçar la sortida de Junqueras de la presó d'aquesta manera. Més aviat creuen que l'anunci de Budó és una manera de Junts per Catalunya de posar-los en evidència, de dir que no son prou valents per fer sortir Junqueras de la presó. Alhora, avui, el ja president espanyol Pedro Sánchez truca el president català, Quim Torra. Han de posar en marxa la taula de diàleg que Torra no ha aconseguit, l'ha aconseguit Esquerra amb el seu pacte amb el PSOE. Què li contesta Torra a Sánchez? Diàleg sí, però primer tu i jo a soles. I, de fons, un article d'aquells que es recordaran. L'ha firmat avui Joan Tardà a El Periódico. N'hi ha prou de llegir la lletra grossa dels titulars: "Ja no hi ha conills al barret de copa postconvergent", "Caldria esperar que Junts per Catalunya no repetís la jugada que va fer Artur Mas amb la negociació de l'Estatut el 2005", "Esquerra faria bé a desempallegar-se de qualsevol complex envers el nacionalisme". I en el text, "caldria esperar que els pròxims mesos Junts per Catalunya no convertís la mirada de reüll a la taula PSOE-Esquerra en enveja o rancúnia".

Amb articles com aquest, el retorn a la política vol dir, també, que torna la lluita més pública i descarnada per l'hegemonia política a Catalunya entre Esquerra i el que abans va ser Convergència i ara és Junts per Catalunya.

És així: encara hi ha presos, encara hi ha exiliats, el referèndum està per pactar, la independència per fer i més de dos milions de catalans estan esperant, però una nova fase d'hostilitats entre els mons de Puigdemont i Junqueras és un fet. ¿Aquest és un camí que acosta els dos grups al que desitgen els seus votants? No ho sembla. Però ha tornat la política. Tota.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.