L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El suprem redacta l’escarment judicial’

Avui té lloc l’obertura de l’any judicial, un acte que era protocol·lari, en presència del rei, fins que el Procés de Catalunya va convertir el poder judicial en el braç executor visible de la repressió de l’Estat. Ara s’ha convertit en un acte polític de primera magnitud, on hem arribat a sentir afirmacions com la del president del CGPJ, Carlos Lesmes, en què va dir que la “base última de l’estat de dret és la unitat d’Espanya”. I per això, avui, aquest acte torna a estar marcat per Catalunya, en concret per la sentència del Suprem que se sabrà d’aquí un mes, cinc setmanes com a màxim.

En aquest sentit, dos apunts. El primer d’Ernesto Ekaizer a l’ARA, en què diu que el jutge Marchena tirarà pel dret.

O sigui, que no s’esperarà que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li digui si Oriol Junqueras té immunitat o no, com a europarlamentari. I, per tant, ens podríem trobar que la justícia espanyola condemnés Junqueras (i els onze presos polítics restants) i el Tribunal Europeu, amb seu a Luxemburg, donés la raó a la seva defensa i l’haguessin de posar en llibertat, tot i estar condemnat. Com diu Ekaizer, si passés això “la justícia espanyola tindrà un problema, i dels grossos”.

De quines proporcions serà la condemna? Ens han sentit dir aquí que no seran els 25 anys que la fiscalia demana per a Junqueras, però que ningú s’esperi tampoc la lliure absolució, entre altres raons perquè no els han tingut dos anys en presó preventiva per deixar-los marxar cap a casa ara. Es tracta de fer un escarment, un avís que serveixi per a aquesta generació de catalans (i, si és possible, per a la següent). Doncs bé, en aquest sentit, La Razón avança avui que la redacció de la sentència del Procés està molt avançada i es buscarà un tipus penal que justifiqui el relat segons el qual els acusats van dur a terme un “atac a l’Estat”.

Sigui com sigui, la sentència complicarà molt la vida a Pedro Sánchez. Si no fa govern i va a eleccions tindrà problemes perquè es publicarà la resolució judicial i començarà una campanya electoral amb el PP i Ciutadans preguntant-li a cada míting si pensa indultar els presos o si pensa governar amb Podem, que probablement criticarà la sentència. I si fa govern amb Podem i no hi ha eleccions, sap que Podem criticarà igualment la sentència.

De fet, ahir, quan a La Sexta van preguntar a la vicepresidenta, Carmen Calvo, per què no hi havia govern amb Podem, per a ella la qüestió més greu de totes era el que els separava respecte a Catalunya.

Crec que Catalunya és una excusa parcial, que Sánchez vol eleccions perquè no vol Podem i les enquestes li diuen que obtindrà un resultat més bo, però és evident que la situació a Catalunya condiciona tota la vida política espanyola i és font d’inestabilitat per a tothom.

Davant d’això, em sembla d’una irresponsabilitat aguda que els governs espanyols es neguin a tractar políticament la situació catalana. És clar que potser prefereixen patir la inestabilitat però continuar al govern i no ser acusats de traïdors a Espanya, que no pas ajudar a solucionar el problema a través de la negociació política amb Catalunya però perdre el poder.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.