L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Per què en diuen Espanya si en volen dir Castella'

Dimecres o dijous Barcelona i Lleida passaran a la fase 3 i diumenge al matí s’haurà acabat viure sota l’estat d’alarma. Catalunya recuperarà les seves competències amb totes les insuficiències i la vida política tornarà a la normalitat, o sigui, a la pressió al president Torra perquè anunciï la data de les eleccions anticipades (tocarien al desembre de l’any que ve) i acabi amb aquest govern de divisió JxCat/Esquerra.

I a aquesta expectativa difusa de la taula de diàleg, que es reunirà el mes que ve. Una taula de diàleg que, ara mateix, només té un objectiu: veure com els presos polítics surten de la presó i els exiliats tornen.

Som allà on érem. La societat no: la societat ha rebut un pal enorme i no tothom reaccionarà amb la mateixa resiliència. Hi ha famílies que han continuat cobrant i tenen diners per gastar i n’hi ha que ja no depenen dels serveis socials, sinó de la beneficència. La política haurà d'entendre que operarà sobre una societat molt atacada i molt més susceptible, més radicalitzada. Aquesta nit hem tingut un atac d’una mena de patrulles ciutadanes contra un pis ocupat de Premià de Mar en què vivien joves migrants.

Mentrestant, però, hi ha realitats inamovibles. Mirin aquesta notícia:

El Tribunal Suprem ha tombat la part del decret de la Generalitat Valenciana que establia que les comunicacions amb Catalunya s’havien de fer només en català. Fixava que si es tracta de comunicacions amb comunitats “pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, en aquest cas només es redactaran en aquesta llengua”. La traducció al castellà es faria si es demanés. El Suprem diu que és competència de l’Estat i que també cal fer la traducció al castellà. En dues sentències, el Suprem constata que és l'Estat, segons la Constitució, el que té la competència exclusiva per regular el procediment administratiu comú.

La notícia ho explica tot: de com a Espanya tot allò que no és castellà no és espanyol. De com en diuen Espanya però pensen en Castella, de com la Sénia és la frontera més vigilada del sud de l’Europa occidental, no fos cas que els territoris de l’antiga Corona d'Aragó recuperessin consciència de comunitat. Diuen que volen fer caure fronteres, però les fronteres que separen els territoris de parla catalana estan ben vigilades i finançades.

El president Torra va triar ahir paraules gruixudes en un tuit per anunciar que la Generalitat continuarà fent servir el català, la llengua comuna, amb els govern del País Valencià i les Illes Balears.

Avui és 15 de juny, avui fa 43 anys de les primers eleccions democràtiques a Espanya després de la Guerra Civil, i a les institucions espanyoles continua la nul·la voluntat de fer seva la llengua catalana. I la combaten. Per això alguns independentistes diuen que no caldria un estat independent si l’estat que pagues amb els teus impostos no t’anés en contra.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.