L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Espanya cita a declarar la democràcia'

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha anat a declarar avui davant el jutge com a conseqüència de la querella presentada per la Fiscalia per un presumpte delicte de desobediència i prevaricació perquè va permetre que el ple del Parlament votés les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent.

Forcadell podria enfrontar-se a una possible inhabilitació, perquè la justícia li pot obrir judici, com ja ha decidit fer contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N.

Forcadell ha arribat a la seu del tribunal caminant des del Parlament, acompanyada pel president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, l’expresident Mas, els expresidents del Parlament Rigol i Benach, i per diputats, entre els quals, Lluís Rabell, i a la porta l’esperava una concentració.

Era una concentració estelada, però els fets d’aquest de matí desborden l’objectiu de la independència. El que la justícia ha fet és un pas més cap a la criminalització de les idees en democràcia. Això d’avui és, purament i simplement, una vergonya.

Vegem-ho: Quin seria el presumpte delicte de Forcadell? Haver ordenat la votació del ple sobre unes conclusions d’una comissió. Tant se val que d’aquestes resolucions no se’n vagin desprendre conseqüències administratives. La justícia ha de determinar si això podria constituir un delicte de desobediència perquè el Parlament estava advertit pel TC que havia de paralitzar qualsevol iniciativa de desconnexió d’Espanya. Però què estava fent Forcadell? Actuant d’acord amb una majoria parlamentària, és a dir, d’acord amb el resultat d’unes eleccions democràtiques. Què més pot fer, si no, una presidenta del Parlament?

Passo per alt que el TC s’hagi deixat convertir pel govern del PP en un tribunal exprés. Fins i tot voldria fer abstracció del fet que el contingut de la votació tenia a veure amb la independència. Si no es pot tirar endavant un projecte polític que passa per les urnes i no pretén acabar amb la democràcia, és que aquest judici és polític. I en democràcia no hi pot haver judicis polítics. No es pot fer un judici per derrotar una idea que ha guanyat a les urnes, i, insisteixo, és una idea que aspira a carregar-se la democràcia. En conseqüència, avui s’està jutjant la presidenta d’un Parlament democràtic per haver actuat d’acord amb uns resultats democràtics. I això, amic meu, com diria Bob Dylan, és molt greu, perquè vol dir que a Espanya es persegueixen idees polítiques democràtiques i pacífiques. Avui es podia anar a fer costat a Forcadell amb una estelada, però avui qualsevol demòcrata del món podia haver anat a fer costat a Forcadell.

Ahir, en l’acte de suport a la plaça de Sant Jaume, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau va dir que si es jutjava Forcadell s’estava jutjant tot un poble. Jo encara diria més: s’està jutjant la democràcia.

I és greu, però encara ho és més per contrast. Han vist la nostra portada? “El Suprem arxiva el ‘Fernandezgate’”, el Tribunal tanca el cas de les converses conspiratòries del ministre de l’Interior perquè no hi veu indicis de delicte. Per això, avui el nostre editorial no pot ser més clar: “Espanya, aquell país en què conspirar contra adversaris polítics no és delicte”. És a dir, s’arxiva la causa contra un ministre que buscava proves amb diners públics per destruir adversaris polítics (un ministre que ni va ser cessat ni va dimitir), però es porta a declarar la presidenta d’un Parlament que organitza una votació d’acord amb el reglament i d’acord amb uns resultats.

Van començar per... com era allò? “Els hem destrossat el sistema sanitari”. Ara estan destrossant la democràcia. No podem permetre que ens tractin de delinqüents per les nostres idees polítiques, i encara menys quan són escrupolosament democràtiques i han passat amb èxit per les urnes. Ni ho hauria d’acceptar cap demòcrata, pensi com pensi.