L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Quan l’estat espanyol posa ‘terrorisme’ i ‘català’ a la mateixa frase’

A l’hora que hem gravat aquesta anàlisi, els 7 CDR detinguts a l’Audiència Nacional han sigut traslladats davant el jutge i s’han acollit al dret a no declarar. S’han passat 72 hores en una caserna de la Guàrdia Civil a Madrid i el que ha passat allà és incert, entre altres raons perquè gairebé tot el que sabem ho ha dit la mateixa Guàrdia Civil. Reconstruint dades aquí i allà tenim que sembla que la Fiscalia no mantindrà l’acusació de rebel·lió i que segurament els acabarà imputant per “terrorisme amb finalitats secessionistes”.

La Guàrdia Civil ha dit que dos CDR admeten la compra de diverses substàncies per elaborar barreges amb què pretenien fabricar explosius. ¿I què volien fer amb els explosius? Doncs haurien declarat als interrogatoris de la Guàrdia Civil que tenien la intenció de fer soroll (“meter ruido”, diu la nota original d’agència). ¿En quines condicions van declarar els detinguts? ¿Van renunciar voluntàriament a la defensa del grup Alerta Solidària? ¿Van demanar ells ser representats per un advocat d’ofici de Madrid? No ho sabem. N’hi ha dos que han declarat i cinc que no. Segons Alerta Solidària, els dos detinguts que haurien reconegut que van manipular substàncies explosives són, “causalment”, els únics a qui no han pogut oferir assistència lletrada. Als dos que van declarar els haurien ensenyat imatges d’ells mateixos fent proves en una pedrera.

En aquestes condicions, només podem repetir el nostre rebuig absolut a qualsevol idea de violència i repetir que l’Estat té poca credibilitat quan parla de l’independentisme a Catalunya, perquè hi ha volgut veure violència des del primer dia i perquè, de fet, si algú ha introduït violència en el Procés, ha estat l’Estat amb les seves càrregues policials l’1 d’Octubre. I perquè es veu de tres hores lluny que volien posar a la mateixa línia les paraules ‘terrorisme’ i ‘català’. Recordin la nota de la Guàrdia Civil de dilluns que parlava de “grupo terrorista de índole secesionista catalán”. Repeteixo el que vaig dir dilluns: ens estan aplicant la plantilla basca. Si lluites contra el terrorisme, la vida d’un govern és més fàcil, perquè no cal que faci política, només fer servir policies i jutges. Amb una diferència molt trista en això de la plantilla basca: que no hi ha bascofòbia, que el fet diferencial basc no crea a Espanya el rebuig que crea el fet diferencial català. Qualsevol proposta catalana ja surt criminalitzada de casa. Per tant, l’incentiu que té un polític espanyol per no negociar res amb Catalunya i ser més dur és molt gran.

Ara tot es complica, perquè, probablement, Junts per Catalunya i Esquerra aprovaran avui al Parlament una resolució demanant la retirada de la Guàrdia Civil de Catalunya, ja que la consideren una “policia política”. Rivera demanava ahir a Vic que el ministeri de l’Interior es fes càrrec del control dels Mossos. La situació s’està endurint cada dia que passa a l’espera de la sentència i les reaccions que pugui provocar.

I no oblidin una dada conjuntural però fonamental: estem en campanya electoral. No es perdin la portada d’‘El Mundo’ d’avui que diu: “Marlaska -el ministre de l’Interior- va esbroncar la Guàrdia Civil després de detenir els CDR”. Es veu que el ministre va retreure als uniformats que no li haguessin donat totes les dades de la importància de l’operació, de manera que quan el president Pedro Sánchez va baixar de l’avió a Nova York i els periodistes li van demanar una valoració de les detencions de dilluns a Catalunya, Sánchez no sabia que hi havia substàncies potencialment explosives. L’aprofitament polític que el PSOE vol fer de l’operació és evident. I si a sobre no ha de fer política a Catalunya, oli en un llum.