L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Esquerra i Junts per Catalunya, desaprofitant el moment històric'

Espanya té el 29% dels aturats de tota la zona euro amb el 14% de la població, és a dir, que el pes de l’atur espanyol a Europa és el doble que el de la seva població.

Espanya és al podi de països amb més morts per covid-19 per cent mil habitants. Espanya serà el segon país que més ajudes rebrà de la UE per superar les destrosses socials del virus. De què debatien ahir al Congrés?

Casado va carregar contra Sánchez: "A què juga vostè, Sánchez? Com els totalitaris que esborraven els enemics de les fotos, vostè esborra els morts per poder venir aquí a dir que hi ha hagut zero morts aquesta setmana? És immoral aquest titular".

Tenim residències per repensar i joves que han hagut de tornar a casa dels pares i, amb sort, cobrant un ERTO. Suposo que la lògica política d’atacar-se i de no col·laborar es basa en la dita "a l’enemic, ni aigua", perquè estar enfadat deu enfortir les bases, però és terrible. Entre altres coses, perquè algun dia algú, excitat per aquests discursos, farà una bogeria que lamentarem.

La situació espanyola és especialment crítica. A part d’una crisi sanitària i una altra d'econòmica, n’hi ha una de política. Ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va confirmar que dins la Policia Nacional i la Guàrdia Civil hi ha “policia patriòtica”, o sigui, la que en nom d’Espanya es dedica a perseguir polítics o fa caure ministres. La degradació institucional a Espanya és gran i la situació econòmica, molt justa.

Tampoc s’entén la lògica amb què es mouen els dos grans grups independentistes, Junts per Catalunya i ERC.

Rufián: "Per ERC parla i decideix ERC. Des de Brussel·les fins a Martorelles passant pel Congrés i el Parlament, no som els criats de ningú". I va afegir, dirigint-se a Laura Borràs: "Si no sou Convergència no us heu de cabrejar si parlo de Pujol, no? Sobretot perquè convé la unitat i que no ens barallem. No ens hem de barallar".

Tens un president del govern espanyol admetent que està desmuntant una “policia patriòtica”. Volem més informació, govern espanyol: qui són? Quants són? Què fan? Com els pensa apartar dels càrrecs?

Tenen un govern espanyol insòlitament perseguit per càrrecs de la Guàrdia Civil i membres de la judicatura, en minoria. Com és que l’independentisme no aprofita aquesta debilitat i degradació a Madrid per marcar una bona diferència de projectes?

Has d’anar a seure a la taula de diàleg amb el govern espanyol. T’hi presentaràs així de dividit? Quan et vegin entrar per la porta diran: “Ah, mira! Els que es barallen en públic”. Els estàs fent la meitat de la feina.

Especialment dolorós: comparteixes presos polítics i exiliats, i un munt de processats. I ara has de parlar de si Convergència va investir Aznar?

Saps que, després de les eleccions, una de les sumes que miraràs si dona per governar serà, una altra vegada, entre Junts per Catalunya i Esquerra. ¿Per què hem de creure que podria funcionar un Govern amb els mateixos partits que ara i que no té, segons el mateix president Torra, “recorregut polític?”

Passen unes quantes coses:

Esquerra vol guanyar d’una vegada la presidència de la Generalitat i vol eleccions. Junts per Catalunya és tot al contrari del nom i, com que no saben quin candidat a la presidència hi podrien presentar (només faltarà el més que probable processament de Laura Borràs), no els corre tanta pressa.

La tensió presó-exili, sobretot Puigdemont-Junqueras, fa malbé les millors intencions. Encara que els dos grups tenen presos i exiliats.

Esquerra espera treure’n alguna cosa, de la taula de diàleg, sobretot una sortida per als presos i exiliats. Junts per Catalunya no hi creu.

I per això estem com estem. Amb un agreujant: ERC i JxCat difícilment tornaran a tenir centenars de milers de votants disposats a creure en una lluita compartida com van arribar a tenir. Perquè la crisi ha canviat les prioritats i, sobretot, perquè per continuar en una lluita política tan difícil com la de la independència cal un cert orgull de projecte compartit entre partits i votants que ara ha desaparegut, engolit per la desconfiança.

Aquests dies el món ha tornat a veure policies carregant contra manifestants pacífics que clamen contra una injustícia.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics i per als exiliats. I que tinguem un bon dia.